1tal JORDI GERONÈS

Fa un temps, però, que en Jorge no dorm tranquil. Una colla d’indesitjables morts de gana (ni els desitja i es moren de gana) es deixen la pell (literalment) a la tanca de Melilla, plena de filats i punxes. El simbòlic “mur de la vergonya” separa dos mons: el Primer i el Tercer. El món dels que podem llençar el menjar i el món dels que no tenen ni aigua potable. El món ric que explota els recursos del món pobre, contra el món pobre que ha de pagar un suposat deute amb interessos creixents al ric.

Com que el problema augmenta, el ministre ordena mesures dissuassòries: “145 pilotes de goma i gasos lacrimògens per a tothom, pago jo!”. “De la feina bruta, se n’encarrega el mar”, que diu la cançó dels Brams… Resultat: quinze morts per ofegament, encara més ferits. Violència per mantenir la “pau”: la pau de la violència simbòlica d’estat, la pau dels violents financers, la pau del còmode despatx; la pau del “que no se sàpiga, no fos cas que trenquéssim la nostra pau”…

Mentrestant, la mort anònima apareix a les notícies i nosaltres, amb el plat a taula, esperem impacients la notícia següent: les declaracions de l’entrenador abans del partit de dissabte.

@jordigerones79

Publicat a www.elnasdecardedeu.cat

_{http://www.elnasdecardedeu.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=28&Itemid=130}