1tal JORDI GERONÈS

CRÒNIQUES ARTICULADES D'UN TEMPS LÍQUID (Llengua, cultura, política i societat per @jordigerones79)

25 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

?Roma veduta, fede perduta??


S’acosten dies de sotanes vermelles i fumeres blanques o negres. (…) Acabat tot el cerimonial, molts es demanaran si tot això justifica el manteniment o la pèrdua de la seva fe.

S’acosten dies de sotanes vermelles i fumeres blanques o negres. I potser hi haurà pressions ocultes, punyalades a traïció, draps bruts vaticans rentats a casa i l’ull informatiu del món clavat en el petit estat dins la ciutat dels set turons. Tot molt santificat, això sí. Acabat tot el cerimonial, molts es demanaran si tot això justifica el manteniment o la pèrdua de la seva fe.

I és que el repetit i suposat refrany italià que intitula aquest escrit, “Roma veduta, fede perduta”, dóna per molt (esperem que sigui italià de veritat, i no inventat com el “se non è vero, è ben trobato” o el “bocatto di cardinale”…). El luxe de la cúria, les actituds intransigents, malaltes, feixistes i/o incoherents d’alguns, a més d’una litúrgia segons com força anacrònica podrien animar certes persones a fer el pas cap l’apostasia o l’ateisme. Però, d’altra banda, tenim grans exemples com el d’en Pere Casaldàliga o mil i un capellans de barris i viles que s’arremanguen i treballen dia a dia humilment i en silenci mediàtic. Aquests, seguint l’exemple transformador, rebel i transgressor de Jesús de Natzaret, realitzen una tasca cívica i cobreixen serveis socials que molts governs (fins i tot d’esquerres) obliden sovint per no dir sempre.

Per tant, de capellans, de polítics, de funcionaris i de persones en general, n’hi ha de tots tipus i colors, per donar i vendre. Ara bé: em pregunto si no és absurd que el sentiment religiós d’algú (si existeix de veritat i és fort), depengui de com un grup d’humans el gestionin des d’una institució més o menys poderosa. Un bon exemple potser anima aquest sentiment i el prestigia. Un mal exemple, més que fer renunciar algú a la fe, hauria de donar lloc a una força que, si més no, rebentés actituds humanes viciades que bloquen l’arribada d’un món millor que tots voldríem. Tant els que som creients com els que no ho són.

Publicat a El NAS núm. 125 (març 2013) i a www.elnasdecardedeu.cat

http://www.elnasdecardedeu.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=11:esmolant-ben-be-la-lletra&catid=28&Itemid=130

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!