1tal JORDI GERONÈS

L’alumna guanyadora del concurs literari de 2n d’ESO de l’institut on sóc professor ha intitulat el seu escrit amb una pregunta retòrica: “Sents la por de perdre-ho tot?”. Malgrat que la por de què parla ella és una por pròpia d’una edat i d’unes situacions concretes, era prou extrapolable al moment sociopolític que vivim avui dia i ens aporta una bona reflexió.

És la por de perdre unes condicions de vida indignament materials enfront d’unes condicions més dignes èticament. O la por de trencar uns lligams que aporten poc i amenacen molt: com els del Faust, que va vendre l’ànima al diable a canvi d’una falsa eterna joventut. És també la por d’alçar la veu contra una situació injusta perquè és pintada com a justa pels que la propicien i se’n beneficien. La por de ser massa explícit per por de no ser gaires que pensen allò “encara estrany”: la por de sentir-se sol, aïllat o incomprès. La por de quedar exclòs del grup. És la por que frena i impedeix avançar. La por, per exemple, d’una societat catalana que té en el seu ADN la por de dictadures i opressions diverses, de silencis obligats gravats amb sang i foc.

Tornem al text premiat per Sant Jordi: «Les coses canvien, encara que els tinguis por. (…) Ara pensa. Pensa en totes aquelles coses que podies haver fet mentre tenies por. Potser, en comptes de quedar-te aturat tenint por, podries haver fet alguna cosa per impedir el que no volies que passés. Pensa com de feliç podries haver estat tota aquella època en què vasestar pensant. Pensant en la por.». Sort, que en molts de nosaltres, sembla que alguna cosa ha despertat íntimament i col•lectiva: la por de continuar així. I la por ha mort la por.

Ens fa basarda, encara, plantar institucionalment (ben alta i visible) la bandera de la dignitat sense complexos antics? Mai no és tard per rectificar i tenim pressa. Molta pressa.

Publicat a www.elnasdecardedeu.cat – Maig de 2013.