Jordi Cots

La Marta Planas i Planas (1965-2013) va ser una dona que d’entre altres trets, es poden destacar el compromís, la senzillesa i la vitalitat. Compromís en la defensa del entorn del poble de Montseny i el massís que dur el mateix nom, i per extensió del Baix Montseny i del conjunt del Vallès Oriental, i en la defensa del seus valors davant al voracitat de la regió metropolitana. I compromís també amb les persones, de diferents entorns i etapes de la seva vida, que per ella eren importants. Senzillesa en les formes i en els detalls, però en cap cas en detriment de les seves conviccions, que li permetia escoltar a tothom i sempre procurant actuar en equip on cadascú pogués aportar els seus parers i les seves capacitats. Vitalitat que entre altres via la lectura, l’assistència a concerts i actuacions musicals, les vistes a exposicions i espais culturals, i les habituals passejades per entorns naturals, li carregaven d’energia per mantenir durant anys els seus activismes, com en els seus darrers anys batallar intensament mentre va poder contra la malaltia del càncer.

Aquesta intensa vitalitat li feia celebrar sovint amb emoció esdeveniments personals, familiars i de les seves amistats. Els aniversaris formaven part d’aquests esdeveniments. La seva agenda tenia ben assenyalats els aniversaris de les persones que per un motiu o altre eren importants per ella, i en aquelles dates sempre trobava un moment per felicitar-les, ja fos amb una trucada o un missatge. Eren petits detalls però per ella importants, perquè era una de les formes de manifestar la seva estima i tenir-les presents.

I els 16 de desembre celebrava els seus aniversaris, una part de les quals sempre ho compartia amb el seu entorn familiar. Avui fa 10 anys que va celebrar el seu 47è aniversari. Ella sabia que era un aniversari excepcional, perquè n’era ben conscient en seria el darrer. Per aquest motiu va ser una celebració carregada d’emoció, on no va mancar el seu habitual, senzill i sincer somriure.

Demà dissabte una part de les seves amistats ens tornarem a retrobar -després de 2 anys de no poder fer-ho per les limitacions de la pandèmia- al seu entorn natural i familiar de Montseny. Probablement com ella voldria coincidint amb el seu aniversari de naixement, i on ell voldria compartint amb nosaltres els seus indrets de Can Riera Moliner, del poble de Montseny i del Pujol. De ben segur tindrem ben presents les petjades que a cadascú ens va deixar i que perduren amb el pas del temps.