Jordi Cots

La Marta Planas i Planas (1965 – 2013) de ben segur, si hagués pogut, avui hauria celebrat un bon 56è aniversari. D’acord amb la seva forma de ser, haurien estat diverses celebracions, senzilles i sentides, amb els diferents cercles de persones importants per ella, i que vàrem ser al seu costat a les verdes i a les madures: el mateix dia de ben segur amb la seva família a Can Riera Moliner, i quan hagués tingut ocasió amb les seves bones amistats, tant dels cercles més personals des de la seva joventut, com dels cercles socials i polítics forjats al llarg dels anys. Totes aquestes persones van ser claus durant la seva vida, primer per créixer, formar-se i treballar, i després fer front als diferents reptes i embats amb els que es va creuar.

Enguany novament a causa de la pandèmia de la COVID19 -ara ja en 6a onada- no ha estat prudent reprendre encara les trobades que fèiem periòdicament en els darrers anys una part d’aquestes bones amistats. Les trobades les fèiem, i quan sigui possible les tornarem a fer, en els seus espais naturals, familiars i personals de Montseny: casa familiar, el seu cau personal a El Pujol, el nucli del poble i els seus entorns.

Això no treu que la continuem tenint ben present, pels temps compartits així com per la fermesa, determinació i companyonia que ens va saber mostrar, sovint en moments complexos i d’altres alhora molt vitals.

El seu coratge i senzillesa acompanyats habitualment d’un bon somriure, sovint se’ns fa present quant anem creuant-nos amb dificultats i complexitats de qualsevol tipus del dia a dia, i com posar un punt de serenor i perspectiva, separant el gra de la palla, ajudant-nos a poder deixar de banda les coses irrellevants i prescindibles, i posant en valor les efectivament rellevants i importants.

Alhora de recordar-nos que plantar cara i batallar per un futur millor, mai va en detriment de poder viure i gaudir el present tant intensament com ens sigui possible.