Jordi Cots

La Marta Planas i Planas (1965 – 2013) avui fa 8 anys, el 5 de febrer de 2013, que el seu cos va deixar  de bategar. Va plantar cara amb una fortalesa i vitalitat immenses la batalla contra el càncer durant casi tres anys. Ens va mostrar, a les persones que estàvem al seu costat i les persones que ella va triar que hi fóssim durant la llarga batalla, com encarar les adversitats i aprendre a valorar cada instant de les nostres vides, així com procurar viure-les.

Una vegada va entomar la malaltia -si és que en algun moment es pot entomar del tot…-, va prendre el comandament de la lluita vital. Des de les decisions quotidianes de viure en la incertesa constant sobre l’evolució de la mateixa malaltia. Com també amb les persones amb qui volia compartir el seu temps, mantenint el contacte amb els diferents cercles d’amistats de forma habitual.

Les bones amistats i les seves aficions per la lectura, per anar a concerts i actuacions musicals, per visitar indrets naturals, històrics o culturals d’arreu, li van ser una font permanent d’energia. I com molts recordarem sempre, en la fase final també va decidir com i quan anar-se acomiadant de les persones importants per ella. Així com on acabar els seu preuat temps i on reposar les seves cendres, al seu entorn familiar, a l’espai natural de Montseny, a la capçalera de la Tordera.

Els 5 de febrer, i les seves matinades, son tristes. Però com va saber fer ella, davant la tristor i les adversitats convé plantar un bon somriure i capgirar-les. Tenint sempre ben present com va saber gestionar el seu llegat vital, ben definit en els mots ben encertadament triats:

“Salva el temps,
ara que el tens.
Després voldràs,
i no podràs”

Nota: Imatge del 8 de desembre de 2011 a Iparralde, Euskal Herria