Jordi Cots

Sempre molt més lluny

5 de febrer de 2020
0 comentaris

Marta Planas, 7 anys del 5 de febrer de 2013

 

La Marta Planas i Planas (1965-2013) va fer el seu darrer respir malauradament durant la matinada d’avui fa 7 anys. Només va poder viure 47 anys, habitualment carregada de vitalitat i energia. Una trista matinada que sempre acompanyarà a les persones que li férem costat, també en la seva darrera lluita personal i vital.

La seva petjada i empremta en les persones amb qui vàrem compartir part del seu temps, vivències, inquietuds, lluites col·lectives i també personals, continuen ben presents.

La xarxa de persones amb qui es relacionava, o es va relacionar en les diferents etapes de la seva vida, era àmplia, extensa i d’àmbits molt diferents. Ella però els mantenia entrellaçats, perquè sovint va procurar mantenir i compaginar.

Va néixer el 16 de desembre de 1965. El poble de Montseny i els seus entorns van ser els seus principals i més importants indrets. Allà és on va créixer i formar, a cavall entre la casa familiar  de Can Riera Moliner, i durant la infantesa i adolescència en els dies escolars a El Pujol, casa dels avis -que amb els anys esdevindria el seu cau- per major proximitat i millors comunicacions amb els centres docents d’EGB. Per estudiar el BUP i COU baixava cada dia a Cardedeu, on va conèixer bones amistats d’adolescència i primera joventut, que en part van perdurar en els anys. Després va estudiar pedagogia a la Universitat de Barcelona, on es va treure la llicenciatura l’any 1988, comportant viure entre setmana en pisos d’estudiants a Barcelona. Va practicar per força una constant que encara avui perdura en el món rural: haver de fer quilometres amunt i avall de forma habitual per rebre formació, tant l’elemental, com el batxillerat, i ja no parlem la universitària.

Professionalment, com molts joves de l’època, inicialment compaginava els estudis amb treballar els caps de setmana i els estius en restaurants de Montseny. A banda de com a resident en entorn rural, col·laborar que les tasques de l’explotació agrària familiar amb el que fes necessari. Posteriorment, amb els estudis universitaris finalitzats, es va dedicar a donar formació allà on la fundació de l’obra social d’una entitat financera ben coneguda –ara amb seu social des del 2017 al País Valencià- li enviés: ja podia ser la mateixa ciutat de Barcelona, com a Tarragona, Mallorca o Tremp… allà on calgués del Principat i de les Illes.

Després de tan amunt i avall, va decidir tornar a viure i treballar al seu territori, la capçalera de la vall de la Tordera, al voltant del poble de Montseny. Després d’anys de voltar per motius professionals, va tenir la necessitat vital de retornar al seu entorn. Per aquest motiu va passar a treballar una petita empresa de productes alimentaris artesanals del mateix territori, fent feines allunyades del que havia estudiat. I en tornar va decidir instal·lar el seu preuat cau a El Pujol, en un indret privilegiat, a uns pocs centenars de metres del nucli del poble, però prou lluny per restar aïllada dels col·lapses habituals dels caps de setmana, i amb una era una visió espectacular de tota la vall i entorn natural.

El retorn li va permetre tornar a la vida associativa del poble, de les activitats vinculades al món rural i la defensa del territori. I alhora col·laborar en canviar les formes de fer les coses al seu poble. Aquesta voluntat li va dur finalment a encapçalar l’any 1999 una candidatura d’ERC a l’Ajuntament, obrint una finestra d’energia jove i renovadora amb força al municipi, obtenint trencant l’hegemonia que monopolitzava la corporació des de feia anys, i a una vintena de vots de donar la sorpresa. Va continuar treballant pel poble com a regidora a l’oposició dos mandats més fins al 2011.

En aquest marc de compromís polític, social i territorial va començar a assistir a reunions de les organitzades a escala comarcal, per aprendre i coordinar-se, i poder exercir millor les seves funcions com regidora al seu poble. Anys després, i per un conjunt de casualitats, durant els primers mesos de l’any 2004 va passar a encapçalar una candidatura de renovació a la presidència comarcal d’ERC Vallès Oriental durant tres mandats consecutius fins a l’any 2010. Sis anys intensos, treballant conjuntament amb diferents equips de persones i sempre treballant col·lectivament. Durant aquests anys va defensar el territori vallesà, tant internament en la vida orgànica d’ERC a escala nacional o en l’Assemblea de Dones, com també en plataformes territorials vallesanes i del Baix Montseny com la Campanya Contra el Quart Cinturó o Stop Karting.

Anys intensos, que combinava amb la seva feina a una petita empresa de productes alimentaris artesanals, “Les Flors del Montseny”, tant portant la gestió administrativa entre setmana, com sovint els caps de setmana a la petita botiga a la plaça del poble, com ocasionalment en fires de productes artesans i alimentaris arreu del país.

Per tant els seus compromisos polítics i socials eren sempre per conviccions, sense cap dedicació professional, i costejant els quilometres amunt i avall, aportant el seu temps no laboral, recorrent periòdicament els diferents racons de la comarca del Vallès Oriental, amb els 43 municipis que llavors tenia.

Així i tot, treia temps per les seves altres aficions, com la lectura, anar a concerts i cuidar l’espai florit que mantenia a l’entorn a on vivia, a El Pujol, el seu cau vital. Tot plegat li carregava de serenor, perspectiva i d’energia, que després la transmetia allà on s’implicava.

El passat 16 de desembre, una part de les seves amistats sorgides en el compromís polític i territorial -com anem fent en els darrers anys coincidint amb la data del seu naixement-, ens vàrem retrobar en els espais on ella va viure: la capçalera de la Tordera, vora Can Riera Moliner, al seu poble Montseny, i per l’entorn del seu cau, El Pujol. Tots, per aquells indrets, amb intensitats i facetes diferenciades, vàrem tornar a evidenciar la seva empremta ben present.

 

Nota: Imatge del 30 de setembre de 2012 a la mina de Riutort, Berguedà


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.