Jordi Cots

Avui fa 6 anys d’absència de la Marta Planas (1965-2013). Una absència que tot i el pas dels anys continua sent ben sentida.

Durant aquella matinada el seu cos va fer el seu darrer alè. Però el pas del temps no esborra pas la seva petjada entre les persones que vàrem poder compartir part del seu temps. La seva singular combinació de vitalitat, compromís, senzillesa i fortalesa, sovint acompanyats el seu habitual somriure.

Els 5 de febrer són sempre unes dates tristes. Malgrat tot sempre emergeix el seu somriure en el nostre record ben present.

El proppassat 16 de desembre, un grup de bones amistats, companyes i companys d’alguns dels seus compromisos, ens vàrem retrobar per recordar-la al seu indret montsenyenc. Un bon amic ens va repartir la següent lletra partisana perquè la cantéssim en la seva memòria -cosa que vàrem fer amb més voluntat i sentiment que entonació…-:

Una mattina mi son svegliato

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

una mattina mi son svegliato

e ho trovato l’invasor

O partigiano portami via

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

o partigiano portami via

ché mi sento di morir

E se io mouio da partigiano

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

e se io mouio da partigiano

tu mi devi seppellir

E seppellire lassù in montagnha

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

e seppellire lassù in montagna

sotto l’ombra di un bel fior

E le genti che passeranno

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

e le genti che passeranno

mi diranno: che bel fior!

È questo il fiore del partigiano

o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao

è questo il fiore del partigiano

morto per la libertà

Nota: Fotografia a conegut indret de Donosti