Jordi Cots

Sempre molt més lluny

16 de desembre de 2020
0 comentaris

Marta Planas, 55è aniversari del seu naixement

 

La Marta Planas i Planas (1965 – 2013), com diuen des d’algun grup musical, quan en els seu concerts presenten la cançó que transcriuré, és d’aquelles persones que van marxar massa d’hora, i la seva empenta i vitalitat perduren en cadascuna de les persones que vàrem compartir bocins de la seva vida, en els diferents àmbits socials, polítics i personals.

Avui 16 de desembre, fa 8 anys que la Marta va complir 47 anys. El seu darrer aniversari en vida. I tot i tenir la malaurada certesa de que en poques setmanes el càncer se l’emportaria, continuava internament amb una vitalitat, i un pensar en els demes –coincidia la data amb una Marató de TV3 precisament per recollir fons per la investigació contra el càncer…- emocionada pels fons recollits, tot i físicament el seu cos ja es trobava força afeblit. Però la seva vitalitat va continuar present sempre, fins el seu darrer instant de la seva consciència.

Avui 16 de desembre de 2020, és compleix el 55è aniversari del seu naixement.

Enguany, per les limitacions de la pandèmia del COVID19, no hem pogut fer la trobada que fem anualment una part de les seves amistats per aquestes dates pels seus indrets de Montseny. Però de ben segur que totes i tots avui la tindrem novament present, així com els seus indrets vitals del poble de Montseny, els entorns familiars de Can Riera-Moliner i del Pujol, així som el so seré i relaxant del remor de fons de la Tordera…

La Marta, a part dels seus activismes i mantenir el contacte amb les seves amistats, tenia entre altres dues aficions: la lectura i la música. Llegia permanentment. I també escoltava música sempre que podia, tant en CD com assistint a concerts en directe. En la darrera fase de la seva malaltia, recobraven plens sentits bona part de les lletres de la banda sonora de la sèrie “Polseres vermelles”, i podies percebre com ella així ho vivia.

Per cloure aquest recordatori, transcriure la lletra d’una cançó del grup Txarango, que entre lletra, musicalitat i ritmes, així com la presentació que el mateix grup en fa en alguns directes, sembla feta per descriure situacions i persones com ella. Per com eren, per com van deixar-nos, i com volien que nosaltres continuéssim vivint el que elles ja no podrien fer.

 

ET RECORDO

 

T’imagino constant

a través de les nits fredes.

Et recordo contant

a través dels dies tendres.

La mà als cabells i acaronant…

Per viure tot el que hauríem viscut plegats.

La teva llum es va apagar,

ja sols em queda protegir els que ens vas deixar

i creure….

 

Que tot està per fer.

Pots anar-te’n tranquil·la, estarem bé.

Buscar i descobrir

tota la vida que deixes viu en mi.

Hem de caminar

malgrat que avui en faci mal,

sobrevolar les pors

i mirar endavant.

 

Et somio constant,

aixoplugant-te de la pressa.

Et desitjo constant,

la teva flama encara encesa.

Recordo el temps al teu costat,

bocins de vida que no deixo anar mai.

La teva llum es va apagar,

ja sols queda protegir el què em vas deixar

i creure…

 

Que tot està per fer.

Pots anar-te’n tranquil·la, estarem bé.

Buscar i descobrir

tota la vida que deixes viu en mi.

Hem de caminar

malgrat que avui en faci mal,

sobrevolar les pors

i mirar endavant.

 

Et trobaré a les estrelles cada nit.

Buscar i descobrir

la teva vida s’amaga ara i aquí.

Hem de caminar

i buscarem un nou demà,

sobrevolar les pors

i mirar endavant.

 

Txarango, al seu àlbum “El cor de la terra”, de l’any 2017

Aquí teniu un vídeo en directe, cantada conjuntament amb Judit Neddermann, de l’any 2018, en el concert de tancament de la gira de l’àlbum:

https://youtu.be/u_GMtQhtM7I

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.