Jordi Cots

Avui fa 5 anys d’absència de la Marta Planas (1965-2013). Una absència que tot i el pas del temps continua sent costosa i ben sentida.

Sembla com si fos ahir que podíem comptar amb la seva companyia, el seu parer i les seves vivències, així com amb la seva senzillesa i gran fortalesa per fer front a les adversitats. I amb el somriure vital que la caracteritzava.

El pas del temps no esborra pas la seva petjada, ans al contrari la referma, entre les persones que vàrem compartir part del seu temps.

Els 5 de febrer sempre són unes dates tristes. I avui un dia gris i plujós. Malgrat tot sempre emergeix el seu somriure en el nostre record ben present.