El 5 de febrer de fa dos anys el càncer va vèncer a la Marta Planas després de casi 3 anys d’una intensa lluita vital.
La malaltia no ho va tenir gens fàcil. Tot i el seu diagnòstic irreversible des de ben aviat, una vegada entomat –si és que mai es pot entomar del tot- li va fer front amb gran coratge i una gran fortalesa.
Els seus grans aliats van ser les immenses ganes de viure, el gaudir cada instant tant intensament com fos possible i el compartir el seu preuat temps amb la gent propera, família i bones amistats.
Alhora va procurar fer aquelles coses que li venia de gust i que l’omplien: assistir bons concerts de música de grups del país, entre altres en el marc del Tastautors a Cardedeu o l’Acústica a Figueres, però també estrangers, com el darrer del Boss a l’estadi Lluís Companys .
I, en la mesura que el tractament li anava permetent, escapades a diversos indrets del nostre país, però algunes també més allunyades, ja fossin de les dues vessants pirinenques, la costa basca, o la capital britànica. Sempre compaginant els espais naturals i la cultura, el territori i la seva història.
Va mantenir el seu compromís polític i social amb una intensitat forçosament condicionada. Amb l’assistència a congressos i actes rellevants d’ERC. Assistint a l’assemblea fundacional de l’ANC al Sant Jordi i impulsant l’ANC al Baix Montseny.
I, com no podia ser d’altra manera pel seu tarannà actiu, no conformista i un pèl rebel, va participar en tot tipus d’activitats contra el càncer. Ja fossin organitzades per Onco Cardedeu-Baix Montseny o per Onco Vallès, o la concentració contra el càncer prèvia de la Mitja Marató de Granollers del 2012.
El 16 de desembre de 2012 va coincidir el seu 47è aniversari –malauradament el darrer- amb la Marató de TV3 dedicada al càncer. I va viure l’estranya coincidència ben activa i emocionada tant pel seu impacte social com pel fons recollits per la investigació.
L’hem tingut ben present en les mobilitzacions d’aquests dos anys: al 2013 el concert al Camp Nou del 24 de juny, i a la cadena humana de l’11 de setembre; i al 2014 la V baixa de Barcelona i el 9N. Les hauria viscut i gaudit ben intensament.
Una bona amiga, la Núria Pujolàs, li ha dedicat un petit poema, que descriu molt bé el seu coratge fins el darrer moment:
La mort era al llit
a la cara
als braços
farcint l’aire
d’un futur irrespirable
Aquell dia vaig palpar-la
allà ajaguda al llit,
amb la partida guanyada
i tu, valenta
fins l’últim minut de dolor
vas riure
Trobem a faltar la seva companyia, escalf, suport i opinió, així com la seva empenta i fortalesa per encarar les diferents situacions. I encara més sovint el seu somriure davant les adversitats.
Alguns mantenim la Marta ben present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense conèixer a la Marta ens l’has fet ben present i aprop. Un text preciós. Una abraçada