Jordi Cots

Sempre molt més lluny

5 de febrer de 2015
Sense categoria
1 comentari

Marta Planas, 2 anys i ben present

 

El 5 de febrer de fa dos anys el càncer va vèncer a la Marta Planas després de casi 3 anys d’una intensa lluita vital.

La malaltia no ho va tenir gens fàcil. Tot i el seu diagnòstic irreversible des de ben aviat, una vegada entomat –si és que mai es pot entomar del tot- li va fer front amb gran coratge i una gran fortalesa.

Els seus grans aliats van ser les immenses ganes de viure, el gaudir cada instant tant intensament com fos possible i el compartir el seu preuat temps amb la gent propera, família i bones amistats.

Alhora va procurar fer aquelles coses que li venia de gust i que l’omplien: assistir bons concerts de música de grups del país, entre altres en el marc del Tastautors a Cardedeu o l’Acústica a Figueres,  però també estrangers, com el darrer del Boss a l’estadi Lluís Companys .

I, en la mesura que el tractament li anava permetent, escapades a diversos indrets del nostre país, però algunes també més allunyades, ja fossin de les dues vessants pirinenques, la costa basca, o la capital britànica. Sempre compaginant els espais naturals i la cultura, el territori i la seva història.

Va mantenir el seu compromís polític i social amb una intensitat forçosament condicionada. Amb l’assistència a congressos i actes rellevants d’ERC. Assistint a l’assemblea fundacional  de l’ANC al Sant Jordi i impulsant l’ANC al Baix Montseny.

I, com no podia ser d’altra manera pel seu tarannà actiu, no conformista i un pèl rebel, va participar en tot tipus d’activitats contra el càncer. Ja fossin organitzades per Onco Cardedeu-Baix Montseny o per Onco Vallès, o la concentració contra el càncer prèvia de la Mitja Marató de Granollers del 2012.

El 16 de desembre de 2012 va coincidir el seu 47è aniversari –malauradament el darrer-  amb la Marató de TV3 dedicada al càncer. I va viure l’estranya coincidència ben activa i emocionada tant pel seu impacte social com pel fons recollits per la investigació.

L’hem tingut ben present en les mobilitzacions d’aquests dos anys: al 2013 el concert al Camp Nou del 24 de juny, i a la cadena humana de l’11 de setembre; i al 2014 la V baixa de Barcelona i el 9N. Les hauria viscut i gaudit ben intensament.

Una bona amiga, la Núria Pujolàs, li ha dedicat un petit poema, que descriu molt bé el seu coratge fins el darrer moment:

 

La mort era al llit

a la cara

als braços

farcint l’aire

d’un futur irrespirable

 

Aquell dia vaig palpar-la

allà ajaguda al llit,

amb la partida guanyada

i tu, valenta

fins l’últim minut de dolor

vas riure

 

Trobem a faltar la seva companyia, escalf, suport i opinió, així com la seva empenta i fortalesa per encarar les diferents situacions. I encara més sovint el seu somriure davant les adversitats.

Alguns mantenim la Marta ben present.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.