Jordi Cots
Sempre molt més lluny
Josep Pere Garsaball, en memòria d’un patriota compromés, company i amic
El teu silenci és un llibre
amb les pàgines en blanc,
el teu adéu una espina
sense flor.
que els vents et siguin bons,
que sempre et duguin a bon port.
Adéu amic, company,
que no et falti mai la sort,
bon viatge tinguis Opoton.
Fragments Avel·lí Album Carpe Diem
Pep Sala 2001
Avui fa tot just una setmana va morir en Josep Pere Garsaball, patriota compromès, company i amic, després d’una curta però punyetera malaltia, que en les darreres setmanes l’estava consumint.
Com es descrivia en l’entrevista a Esquerra Nacional del juny del 2008, el seu compromís polític ve de lluny. L’any 1977 es va afiliar a ERC, després d’assistir a un acte de la coalició Esquerra per Catalunya d’un conjunt de partits (ERC, Estat Català i el Partit del Treball) encara il·legals pels hereus del franquisme. Per tant, aquell binomi país i compromís social el va mantenir fins avui, ja que compaginava la militància republicana amb l’activisme sindical a la banca.
El vaig conèixer 9 anys més tard, en aquells moments en militàncies diferents, ja que jo estava a Nacionalistes d’Esquerra, però en un projecte també d’acció unitària a nivell local que va ser Esquerra per Granollers, que l’any 1987 per una desena de vots no aconseguirem entrar a l’Ajuntament de la capital vallesana. Des de llavors vam coincidint, sobretot i lògicament des del moment que vaig ingressar a ERC l’any 1992.
Durant tots aquets anys en Josep Pere sempre ha estat actiu, ja sigui a nivell de Granollers, a nivell de Vallès Oriental o a nivell nacional com a conseller nacional. I sobretot ha col·laborat desinteressadament en fer crèixer el projecte de l’esquerra independentista a la nostra comarca, donant suport allà on feia més falta, per crear o consolidar noves seccions locals, i assistint a gairebé tots els actes, sopars o xerrades a qualsevol dels pobles vallesans.
Sense cap condició prèvia ha participat o donat suport a bona part dels equips de les presidències comarcals: Jordi Morera al 1993, Mercè Alsina en la complexa reconstrucció del partit al 1996, o actualment a la Marta Planas des del 2004.
Ha estat una persona molt coneguda, i sovint també apreciada, entre la militància republicana vallesana, per sobre de les diferències de posicionament. Per aquest motiu, en la cerimonia de comiat de dimarts passat al Tanatori de Granollers, hi havia companyes i companys de molts municipis vallesans. No s’enten però algunes absències, principalment d’àmbit nacional…
En els darrers mesos estava força decebut pel rumb del partit, però en cap moment es plantejava abandonar, no anava amb ell, i sinó continuant treballant des de la base per canviar les coses, com sempre havia anat fent, des de la proximitat.
Mai s’hauria imaginat que se’l retès memòria coincidint amb l’acte anual a Granollers d’Homenatge al President Companys, el proper dijous 15 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Avinguda del mateix nom, al costat de Pavelló el Tub. És una molt bona iniciativa de les companyes i companys d’ERC Granollers.
He escollit uns fragments d’una cançó de Pep Sala, dedicada a un altra gran patriota i company d’activisme, en Tísner, que tambe em va frapar fa uns anys en la seva emotiva cerimonia civil de comiat.
Josep Pere, després dels anys de coincidències en l’activisme per l’alliberament nacional i la justicia social, de ben segur que et trobarem a faltar.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi, m’assabento pel teu bloc de la mort de Josep Pere Garsaball i em sap greu. El vaig conèixer l’any 1985, quan era dels pocs militants d’ERC a Granollers i tal com dius, un patriota de socarrel. Serà per sempre, un exemple per tots els patriotes.