Jordi Cots

Sempre molt més lluny

17 de maig de 2015
0 comentaris

Gran Vallès vs Baix Montseny

Fa poques setmanes sortia als mitjans nacionals la proposta d’un Gran Vallès, que unís en una única àrea metropolitana les dues comarques actuals dels vallesos occidental i oriental per reforçar econòmicament aquests territoris davant la potència de la gran Barcelona metropolitana.

 

La proposta sorgia de poderosos lobbys de pressió econòmica, principalment de Sabadell i Terrassa, promogut per la gran patronal del CECOT, i altres associacions empresarials principalment del Vallès Occidental, així com col·legis professionals relacionats amb la construcció  i les infraestructures, com el d’arquitectes o el d’enginyers industrials –vaja del ram del “totxo”-.

 

Aquesta proposta pot respondre potser a necessitats de creixement dels potents sectors econòmics del Vallès Occidental, on el seu territori es troba ben trinxat i probablement té necessitats de creixement. Alhora són els sectors que durant els anys han anat defensant a cap i espasa el IV Cinturó, tant en les seves versions dures del Govern de l’Estat, com les més toves de Ronda Vallès sovint defensades pels Governs del país. Al Baix Vallès la zona de Gallecs, tot i les permanents amenaces –com les que les darreres setmanes ha provocat novament mobilitzacions ciutadanes- ha actuat sovint com a dic de contenció a la pressió urbanística i industrial de l’occidental.

 

Però aquesta necessitat de gran potència econòmica i industrial no respon per a res a les necessitats de la gent i el territori de la zona central del Vallès Oriental i sobretot al Baix Montseny. Granollers és  reconegut arreu del país com a model de comerç urbà de qualitat i proximitat. I els municipis a voltant del Parc Natural del Montseny, es caracteritzen per trobat el punt d’equilibri entre activitat econòmica –on conviu encara el sector primari amb secundari i terciari-, amb la qualitat de vida dels ciutadans que hem triat viure-hi i amb la protecció del medi natural. Probablement per aquests motius tant la PIMEC com la UEI (Unió Empresarial Intersectorial) de Granollers ha discrepat públicament de la proposta.

 

En el nou Estat català que molts esperem començar a construir en els propers mesos necessàriament el paper dels consells comarcals s’ha de redefinir, establint-los com a institucions de mancomunació de serveis als municipis i a la ciutadania des de la proximitat, i per tant sense la funció de representació política.

 

En aquest context més que constituir noves àrees metropolitanes com la proposada, el que probablement cal plantejar és si convé anar avançant cap a la configuració institucional del Baix Montseny. Iniciativa latent des de fa anys, amb algunes i esporàdiques reunions mantingudes al llarg dels anys pels alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis, inclòs amb algunes reunions amb consellers de Governació de diferents Governs.

 

El Baix Montseny és una realitat territorial, on ja es un àmbit específic de prestació de serveis tant sanitaris, sociosanitaris i socials, on també es coordinen diferents serveis municipals. I alhora també des de la societat civil s’han anat articulant durant el temps diferents iniciatives, com ja fossin mitjans de comunicació escrits com la desapareguda Actualitat del Baix Montseny, o l’actual digital BaixMontseny.info, o el directori institucional baixmontseny.cat. També iniciatives com Onco Cardedeu-Baix Montseny. O dimecres vinent, 20 de maig, l’ANC convoca un acte de suport a les candidatures compromeses amb la independència del Baix Montseny.

Cardedeu, com també Cànoves, som municipis fronters d’aquesta realitat, i com a tal podem també apostar per aquesta nova realitat. No poca gent d’aquests pobles ja van a Sant Celoni ja sigui per passar l’ITV, a depèn de quines compres domèstiques, o inclòs a serveis sanitaris per evitar les massificacions i per tant guanyar proximitat. Com també persones d’altres municipis del voltant venen a Cardedeu habitualment per activitats educativa i esportiva, i així com per participar en la nostra intensa vida sociocultural.

 

I si s’avança en aquesta línia serà el moment de decidir si alhora de mancomunar serveis municipals, podem valorar si es preferible ser un apèndix dels grans municipis de la plana vallesana, o apostar per la proximitat i potser qualitat compartint serveis amb municipis mitjans o petits de l’entorn.

 

I tot i faltar pocs dies per les eleccions municipals del proper diumenge, també estaria bé que aquest tema entrés en l’agenda política de les diferents candidatures, i no en clau electoralista de curta volada, sinó en visió estratègica a mig termini.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.