Jordi Cots

Sempre molt més lluny

18 de juliol de 2015
General
1 comentari

En record d’en Julià Cots

Pel tiet Julià

(Text llegit avui 18 de juliol a Mataró en un acte organitzat per les seves amistats)

El passat 12 de juny el tiet Julià ens va deixar.

La seva salut era ja molt feble, i conscient o inconscientment, quan va saber que no podria tornar a viure sol el seu cos va dir “fins aquí he arribat”.

Ell era un esperit lliure, li havia costat molt deixar de viure al seu entorn, a Erdo, i probablement aquesta noticia va poder amb ell.

En nom de la cosinada, els seus 18 nebots i nebodes, en el seu comiat a La Pobla el dissabte 13 de juny vàrem llegir:

Has estat el tiet especial,

Acollidor, conversador i reflexiu

Sempre a punt de donar el teu parer

Ens regalaves la teva presència,

Quan tu volies i per sorpresa”

Aquest paràgraf descriu molt bé el que era ell per nosaltres.

La meva cosina Gemma ahir em dir, “descriu el que et neixi”. Jo només puc parlar per mi, de les meves vivències. Permeteu-me ho faci breument al fil d’aquell paràgraf.

Com a tiet especial teníem un pacte, cada vagada que jo puges al Pallars, pel motiu que fos, lleure, vacances, feina, faria per veure’ns. I així va ser. Durant molts anys a Erdo, on en alguna ocasió havíem coincidit casualment amb algun altre cosí (oi Jaume?). Altres vegades sopant a Senterada o dinant a Claverol. I darrerament a la Pobla, on també havíem coincidit amb alguna cosina (oi, Elisenda?). Els darrers anys ell em reconeixia que li costava molt, però molt, viure en un pis…

Com acollidor, conversador i reflexiu  ell conreava les relacions a la mida de cadascú. Sempre s’interessava de com m’anaven les coses i els meus fills, i en el meu cas com jo era el nebot polítitzat, el seu interès derivava en la meva militància a ERC, i n’estava ben al cas. Recordo les seves trucades per felicitar-me i alhora encoratjar-me quan vaig ser nomenat alt càrrec a la Generalitat en el primer tripartit, o diputat per poc temps, o regidor al meu poble, Cardedeu.

Sempre a punt  de donar el teu parer . No sempre coincidíem i per tant sovint teníem uns debats dialèctics prou intensos i enriquidors. Darrerament però reconec que coincidíem molt.

Ens regalaves la teva presència, quan tu volies i per sorpresa . Tot i estar allà al seu racó de món, Erdo, estava al cas de tot el que passava per aquelles muntanyes. Una bona amiga probablement per aquest motiu el va anomenar “el teu oncle, l’alcalde de les valls”. I encara recordo de ben jove trobar per sorpresa al peu de la canadenca on havia acampat una nota seva, on de bones maneres esbroncant-me per no haver avisat de que corria per aquells indrets, i tot i així deixant-me un obsequi.

En Julià era una persona que es feia respectar i et respectava, i en això probablement ens assemblàvem i coincidíem.

I aquest respecte mutu va fer que ell conegués les persones que són i han estat importants a la meva vida: els meus fills, que es pot dir els va veure créixer, com altres persones, entre elles alguna de ben important que ja no hi és.

En alguna de les darreres converses em va dir que tot i haver-ho intentat no havia pogut anar al votar a les eleccions municipals, però el 27S ho faria, per la independència i per la nostra república. Em sap greu que no ho hagi pogut fer!

Julià, a les valls pallareses, et trobem i, com diu la cançó, “trobarem a faltar el teu somriure”!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Fa molts anys que vaig tenir la sort de conèixer al vostre tiet. En aquella època ell era mossen i va ajudar molt a una petita comunitat de famílies que volien fer de la nostra escola de monges un lloc més lliure recolzant a una monja que va ser castigada precisament per aquest motiu. La cosa no va sortit gairebé però Julià va entrar en la vida dels meus pares i en conseqüència en la meva i de les meves germanes. Van fer una petita comunitat de base.El recordo com una persona molt molt especial bàsicament bona.. .en el bon sentit de la paraula, entusiasta .Recordo com ens cantava cançons, danses i feia bromes i alhora com de seriòs i compromès era.Més tard després de bastants anys de no saber d’ ell, ens va explicar que ja no era mossen,jo llavors tenia 17 anys.No el vaig tornar a veure. Ja gran i amb fills vaig intentar trobar alguna informació d’ell per la xarxa..no vaig tenir sort ..el primer cop que trobo una referència actual ha estat ara.Sento molt no poder-lo haver visitat a Erdo i riure i xerrar una estona amb ell.Era de les persones que feia el mon millor. Recordarem el seu somriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.