Jordi Cots

La darrera sessió del Parlament de Catalunya de la VIII legislatura, a final del mes de setembre de 2010, va ser l’únic Ple en que vaig tenir l’honor de participar com a diputat d’ERC, representant la militància de la comarca on llavors residia, el Vallès Oriental.

Tinc arrels familiars al Pallars, on he decidit viure des de fa un parell d’anys. Aquestes arrels han fet que des de sempre en les meves activitats públiques, ja fos com a càrrec electe, o com de designació política, o prefessionalment empleat públic, tingués ben present i sentís com a molt proper el territori i les persones que viuen (actualment m’incloc) a l’Alt Pirineu i l’Aran.

En aquell Ple vàrem aprovar 4 lleis: la de protecció dels correbous -en aquest cas reconec que hi vaig votar per disciplina de partit…-, la que regulava la protecció de dades, la de polítiques de joventut que creava l’Agència Catalana de Joventut i la Lei 35/2010, deth 1 d’octobre, der occitan, aranès en Aran.

No sóc una persona amb facilitats pels idiomes, i per tant la variant aranesa de l’occità no és cap excepcio. Això no treu que defenso fermament el seu ús, tant social com oficial, pel que representa tant per la seva comunitat linguïstica com pels valors socials i culturals que representa. I per aquest motiu m’enorgulleix haver participat en l’aprovació de la seva llei.

Quan per motius professionals he anat a l’Aran a fer alguna xerrada, m’he disculpat per no poder parlar-ne, i he agraït als assistents que l’usessin amb plena normalitat. El proppassat mes de setembre vaig poder assistir a un acte públic a Vielha i gratamente vaig poder comprovar que entre el 90-95% es realitzava en aranès, Sense comportar cap problema amb el catalonoparlants que hi assistíem.

L’esmentada llei, en l’article 3.2 estableix:

Er aranés,coma lengua pròpria d’Aran, ei:

a) Era lengua d’usatge preferent de totes es institucions d’Aran, sustot deth Conselh Generau d’Aran, dera Administracion locau e des entitats que ne depenen, des mejans de comunicacion publics, der ensenhament e dera toponímia.

b) Era lengua normaument emplegada pes administracions catalanes enes sues relacions damb Aran, dera manèra qu’aguesta lei determine.

La concepció unitarista, uniformista i uniformadora de les institucions de l’Estat espanyol no toleren de cap manera la pluriculturalitat o el plurilingüísme efectius, només admeten de mala gana les altres cultures i llengües existents com expressió folklòrica, subsidiària de la cultura i llengua espanyola.

Per aquest moti li va faltar temps al govern espanyol, presidit pel “federalista” Rodriguez Zapatero, soci fraternal i lleial del PSC i Unitat d’Aran -que havien votat a favor de la llei al Parlament de Catalunya- de presentar un recurs d’inconstitucionalitat.

Aquesta setmana el Tribunal Contitucional ha anul·lat el caràcter preferent de l’aranès a les institucions pròpies de l’Aran com a les administracions locals. Un nou atac contra l’autogovern català i aranès, que s’afegeix a la llarga llista.

Com ja preveia la llei de transitorietat jurídica, una vegada es faci efectiva la República catalana (i aranesa, si així ho decideixen els seus habitants) aprovada pel referèndum de l’1 d’octubre, i proclamada pel Parlament de Catalunya el mateix mes d’octubre, acte seguit immediat cal reestablir la vigència de lleis, normes i preceptes anul·lats per sentències de l’esmentat tribunal, reestablint la plena sobirania del nostre Parlament.

I per tant, en aquest cas, que l’occità (aranès) torni a ser era lengua d’usatge preferent de totes es institucions d’Aran, sustot deth Conselh Generau d’Aran, dera Administracion locau e des entitats que ne depenen, des mejans de comunicacion publics, der ensenhament e dera toponímia.