Les aigües turbulentes

Avui tocava acabar aquesta minisèrie de dos capítols sobre les eleccions a la Presidència del Consell de la República fixant-nos en els dos candidats que quedaven, Jordi Castellà i Jordi Domingo. Sorprenentment, en un inesperat gir de guió de darrera hora, han decidit unir esforços i pactar una candidatura única, que serà encapçalada per Jordi Domingo.

Em plau saber aquesta notícia. Ahir no ho vaig dir, però la meva opció era (i, per tant, continuarà essent) Jordi Domingo. La proposta de Jordi Castellà també té els seus atractius, no obstant això trobo que li dedica poca atenció al que, de forma perentòria, més necessita el Consell: ordre intern, transparència, en definitiva fer net després de massa temps de desgavells i deixadeses a la institució. Castellà, en lloc d’atacar aquesta problemàtica, posa el focus de manera gairebé monotemàtica en l’acció internacional. No dic que sigui molt important (de fet, és decisiva per a la consecució de la independència de Catalunya), només dic que abans cal arrenjar una mica la institució que l’havia de liderar. Entrant en el tema que defensa, estic d’acord amb què cal una política diplomàtica addient que desemboqui en algun tipus de reconeixement internacional per part d’algun estat: posa els exemples de Palestina o el Sàhara. Aquesta era la idea primigènia del Consell: una institució legitimada per l’octubre del 2017, amb aparença d’estat que, com a tal, pugui ser percebut (Tibet seria un altre exemple). On em grinyola més l’exposició de Castellà és quan treu a col·lació el cas de Guinea Equatorial. Segons ell mateix explica, quan encara era territori espanyol es va adreçar a les Nacions Unides, de les quals va aconseguir una mena de reconeixement tàcit del dret a l’autodeterminació que el va dur a aconseguir la independència el 1968. El que no té en compte Castellà és que els casos de Guinea i Catalunya no són comparables: la primera era una colònia separada de la metròpoli, mentre que Catalunya, malgrat l’enorme dèficit fiscal que pateix, de cap manera pot ser equiparat a un territori que sigui creditor del procés de descolonització que van protagonitzar nombrosos països la segona meitat del segle XX. Són casos completament diferents, no equiparables. Però bé, la idea de presentar-se a les Nacions Unides, sol·licitar i obtenir algun tipus de reconeixement diplomàtic no és en absolut menyspreable. Serà complicat, però no tant com picar a la porta de la Unió Europea, aquella institució que “ens mirava” fa vuit anys, i ja s’ha vist de quina manera.

És plausible pensar que el cos propositiu de Castellà s’integrarà a la candidatura de Domingo. De fet, segons l’acord a què han arribat, el regidor de Canet liderarà la política internacional del Consell si l’antic cònsol del Consolat del Mar s’alça amb la victòria. Sota el lema “transparència, consens i territori”, Jordi Domingo es proposa tres objectius: recuperar la confiança ciutadana (fer del Consell una institució propera, participativa i transparent), enfortir la unitat de l’independentisme (promoure la col·laboració entre partits, entitats i ciutadans per construir un projecte comú) i avançar cap a la República catalana (desenvolupar estratègies concretes per a la internacionalització del conflicte i la instauració de la República). Fixem-nos que posa en primer lloc la necessitat d’enfortir el Consell per fer-lo participatiu i transparent, és a dir posant el focus en la governança interior de la institució. En segon lloc, una antiga reclamació d’aquest blocaire, promoure l’acostament i col·laboració de partits i associacions per assolir una estratègia comuna: el Consell és l’eina ideal per aconseguir-la i Jordi Domingo, una figura respectada i de consens, la persona més idònia per acostar posicions allunyades i afavorir el diàleg. I en tercer lloc, les estratègies concretes per arribar a la República, singularment la internacionalització, sempre dins una línia realista (“avançar cap a la República”), tota una declaració d’intencions davant d’arrauxaments que no porten enlloc.

Deixo per al final una raó anecdòtica i banal per votar Domingo: és l’únic dels cinc candidats (ara quatre) amb posat presidenciable. El Consell de la República, m’he cansat de dir-ho, és una institució respectable que cal que sigui revestida del màxim de representativitat i dignitat. Les formes també són importants. Entre la jaqueta de pana de Comín, peça completament demodée, i la corbata de Domingo, no hi ha color.

[Imatge: consellrepublica.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!