Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 de gener de 2010
0 comentaris

Viu la vida ja que, veritablement, no mors la mort

Sempre m’ha interessat, val a dir com a molta gent, tot el que fa referència a l’antic Egipte. Un dels aspectes més fascinants d’aquell poble és la seva relació amb la mort i, especialment, la importància que donaven a les creences, tècniques i rituals conduents a la prolongació simbòlica de la vida quan moria una persona: les invocacions als déus, la momificació, l’enterrament amb menjar i objectes quotidians, etc. Hom diria que les mòmies egípcies més o menys conservades fins els nostres dies i que s’exposen a museus de tot el món no estan del tot mortes.

Doncs aquest és el tema de l’exposició d’aquestes setmanes a Caixa Tarragona. Es titula “Egipte. El pas a l’eternitat” i comprèn objectes de tota mena que tenen en comú el fet d’haver-se trobat al costat de cossos enterrats: figures d’animals, utensilis per servir menjar, estris de cosmètica, armes, joies. També els ushebti, figuretes (a la imatge) que representaven servents del finat. Completa l’exposició una col·lecció de fotografies preses durant el descobriment de la tomba de Tutankamon per Howard Carter.

“Viu la vida ja que, veritablement, no mors la mort”. Aquesta sàvia màxima té 4.400 anys d’antiguitat. Al contrari del que generalment es pensa, els antics egipcis no estaven obsessionats amb la mort, sinó amb la vida, i prova d’això és el cerimonial que desplegaven quan algú moria, destinat a fer que, d’alguna manera, seguís vivint. La interessant exposició ens ho recorda i ens hi fa reflexionar.

[L’exposició “Egipte. El pas a l’eternitat” es pot contemplar a la Sala d’exposicions de Caixa Tarragona fins el 7 de març de 2010]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!