Les aigües turbulentes

Tal dia com avui de fa trenta anys neixia l’aventura de Vilaweb, un diari digital però moltes més coses: una comunitat de lectors, una llavors innovadora manera de transmetre informacions i opinions, una desacomplexada defensa del país i de la seva llengua… També l’estructura que acull blocs com el que esteu llegint. A partir del naixement de Les aigües turbulentes puc deduir que la meva incorporació a la comunitat de subscriptors d’aquest diari devia produir-se el 2005 o 2006, és a dir que ben bé dues terceres parts de la història de Vilaweb ens són comunes: puc dir per tant que el diari forma una mica part de mi.

A més de les meves col·laboracions com a blocaire, consulto de bon matí els titulars i les notícies, frueixo amb determinats articles d’opinió, al vespre llegeixo puntualment l’editorial del director i sóc assidu oient de “La tertúlia proscrita”; sempre que he pogut he assistit a les assemblees de lectors, una ben trobada barreja de fer saber les novetats editorials i debatre els temes més candents de l’actualitat, en un entorn més acollidor que la fredor digital; i, que no se m’oblidi, esmorzo resolent els diferents jocs, començant pel Paraulògic, que Vilaweb ens renova diàriament.

Soc, com es pot comprovar, un fidel subscriptor que valora a més la independència i honradesa professional del diari en un moment en què, com és de tots sabut, el panorama informatiu català (i de fet d’arreu) està dominat per la tendenciositat dels continguts, el guany a qualsevol preu, la falta d’escrúpols deontològics o l’insult, la desqualificació i la intolerància en els comentaris. Vilaweb ha aconseguit arribar als trenta anys preservat de tot això. També hi ha crítiques a fer-li però no crec que pertoqui en un dia d’aniversari com avui.

L’esdeveniment s’ha fet coincidir amb el relleu generacional a l’editorial de Vilaweb. Fa una certa gràcia que un mitjà desacomplexadament republicà adopti una solució dinàstica a l’hora de designar qui estarà al seu front a partir d’ara. Sigui dit això sense qüestionar la llibertat per prendre les decisions que estimin oportunes i sense menystenir gens ni mica la vàlua professional de la Txell Partal, a qui desitgem, com no podia ser d’altra manera, tots els encerts en la seva nova tasca.

Vilaweb bufa avui trenta espelmes i el seu director parla dels trenta anys passats però també dels propers trenta. Pel meu propi interès, m’agradaria poder celebrar els seixanta  però crec que serà massa tard. En tot cas, renovo el meu compromís pels anys que em quedin de vida. I enhorabona a directius, treballadors, subscriptors i lectors!

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!