Les aigües turbulentes

Ho he hagut de meditar alguns dies. Pros i contres. Dono el pas? Ho faig o no ho faig? Ha resultat que sí. Alguna decisió personal transcendental? Res de tot això: es tractava de contribuir o no a la campanya extraordinària que ha endegat Vilaweb per aconseguir 50.000 euros i consolidar el projecte periodístic. Com se sap, la fita es va aconseguir ja fa dies i la meva modesta aportació de dos dígits s’ha afegit als més de 74.000 euros que es porten recaptats en aquesta mena de “Telemarató” sense presentadors estrella ni aplaudiments d’un públic convenientment ensinistrat.

Què em feia dubtar de donar el pas? És bastant sabut que els darrers temps Vilaweb no va cent per cent fina financerament. La casa no en dirà res, és clar, però crec es percep certa incomoditat en una part dels lectors i subscriptors davant la deriva en la línia editorial del digital. Parlo de la marxa de dues plomes tan significades com Josep Sala i Collell o Joan Ramon Resina, parlo de l’estúpida decisió de fer-li un cordó sanitari a Aliança Catalana, parlo, en fi, d’un creixent protagonisme de personatges més o menys wokes en els diversos escenaris audiovisuals de què s’ha dotat Vilaweb. El darrer dels quals, per cert, ha resultat ser aquella estrambòtica monja antivacunes. Potser aquest biaix menys centrat del que estàvem acostumats ha contribuït, precisament, a una merma de subscripcions que ha calgut contrarestar amb la passada de plateret d’aquests dies.

I malgrat tot, Vilaweb segueix mereixent un vot de confiança. De fet és l’únic digital català (de llengua, pensament i obra) consolidat, independent i seriós en el llastimós panorama periodístic d’avui en dia (incloc el paper, les ones i les noves tecnologies), amb les seves subvencions obtingudes a preu de servituds canines, la tergiversació de la realitat o el recurs fàcil a l’insult i la desqualificació. Aquest no és el periodisme que vull per al meu país (ni per als altres) i el digital del carrer Ferlandina sempre se n’ha mantingut al marge afortunadament.

Ja fa vint anys que estic vinculat a Vilaweb. Aquest bloc aviat els farà. Amb el digital de Partal i companyia es podria dir que jo, maldestre com soc per a les novetats tecnològiques, m’he fet adult en el sentit que m’ha permès entendre la manera d’adaptar-me i viure en una comunitat digital, sense que això m’obligués a deixar de ser fidel als meus principis identitaris i ideològics. Ara aquests darrers els percebo més llunyans. Confiem que tot plegat es tracti només d’una apreciació errònia.

[Imatge: publico.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!