Les aigües turbulentes

Segon dia, passeig per La Laguna, capital històrica de l’illa. Es tracta d’una preciosa ciutat de sabor colonial, amb carrers creats amb tiralínies plens d’esglésies i edificis de reixes i balcons artístics. Aquesta petjada tradicional contrasta amb la intensa vida juvenil/estudiantil de la seva universitat: en efecte, abunden les llibreries, els bars de copes i les pintades a les parets, com ara “Obispo ten cuidado” (La Laguna és seu episcopal), “El mundo se quema y nosotros de botellón” o “Entre la risa y el llanto sólo hay la nariz“.

Baixem fins a Santa Cruz de Tenerife, la capital administrativa. Res de l’altre món. Em crida l’atenció un monument d’inequívoc estil franquista, amb àguiles i escultures tipus Valle de los Caídos, i la platja de Las Teresitas, avorrida i artificial, perquè tota ella és de sorra importada del Sahara que cal preservar de l’onatge amb una mena de dic.

L’endemà, amb un temps immillorable, excursió fins el Teide, el pic més alt de les illes Canàries. Recomano vivament la ruta des de La Laguna fins a les immediacions de la muntanya: tots els paisatges s’hi donen cita, des de vegetacions més pròpies dels Pirineus fins a l’aridesa més selenita (aquí es va rodar aquella pel·lícula de dinosaures, amb la Raquel Welch duent un biquini troglodita). No se’ns permet pujar fins dalt de tot del volcà: el telefèric no està en servei degut al fort vent de la zona. Llàstima. Ens comformem amb fer-nos fotos als famosos Roques de García (a la imatge) i barrejar-nos amb la turistada. Un guia porta com a senyal perquè no se li perdi el ramat un objecte molt curiós: una reproducció gegant d’un bitllet de mil pessetes, de l’època de Franco; sí, aquell que reproduïa Pérez Galdós i, al dors, el bellíssim paisatge que estem contemplant.

De tornada del Teide, una curiositat. Amagat entre la vegetació d’un bosc, hi ha un altre monument franquista. Commemora, crec, una reunió conspirativa que va tenir lloc aquí en vigílies de la guerra del 1936. Es tracta d’una tètrica columna que esquerrans, anarquistes i independentistes canaris han “decorat” com es mereix.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!