Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

7 de juny de 2010
0 comentaris

Vaga perquè n’estic fart

Per demà hi ha convocada vaga de funcionaris (o d'”empleats públics”, per fer servir l’eufemisme a l’ús). No sóc amic de vagues, ni de protestes, ni mogudes similars, però demà la seguiré. No la faré com a resultat d’un calculat exercici de peròs i contres, després de serena reflexió. Al contrari, vaig prendre la decisió a cop calent, sense pensar-m’hi, perquè n’estic fart.

Estic fart d’una manera de fer política inconseqüent, frívola, erràtica. Estic fart d’uns governants mediocres, que no prenen les decisions en el moment que les han de prendre, presoners dels grups de pressió i de vots captius, sense ambició, sempre amb un ull posat a l’opinió pública i al què diran i l’altre posat a les maniobres de l’oposició, al càlcul electoral i al tacticisme de curta volada.

Estic fart de que s’usin “els funcionaris” (així, en bloc, sense distingir funcions, formes d’accés, cossos o condicions laborals) com a ase dels cops quan tot va malament. Estic fart de que no es tingui en compte els altres funcionaris: els dels d’organismes que ningú esmenta, els que estan a sou de partits i sindicats, els alliberats en entitats generosament subvencionades i sense control.

Estic fart de la manera com s’han dilapidat els recursos públics, de com s’han repartit els diners com quan els reis d’Orient llancen caramels durant la cavalcada, de la falta de rigor a l’hora d’administrar-los, de l’absència de la racionalització i de l’estalvi. Estic fart de la manca d’apostes estratègiques a llarg termini, de l’oblit de l’ensenyament, de la recerca i de la promoció de nous talents, de confiar-ho tot al totxo i al turisme de les tres esses, del pa per avui i fam per demà.

Estic fart de tantes coses que demà, sense que serveixi de precedent per properes mobilitzacions laborals, faré vaga. Els meus euros em costarà, a sumar als que ja em restaran a final d’aquest mes, i tot per no haver fet les coses bé quan tocava. Han hagut de ser els països seriosos de sempre (Europa i els Estats Units, és clar) els que han hagut de llançar l’ultimatum al govern que fa quatre dies volia donar lliçons a les grans potències. Que és el mateix govern que ens regateja els recursos i les infraestructures fins on pot, que menysprea la nostra llengua i que ridiculitza els nostres assajos de democràcia directa, però això ja són figues d’un altre paner.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!