Les aigües turbulentes

Em pregunto a quina estratègia política respon el fet que el màxim mandatari d’un país presideixi la inauguració de la fira d’un producte agroalimentari que és denominació d’origen d’un altre territori. Això és el que acaba de fer Salvador peix bullit Illa inaugurant la Fira de l’Oli de… Jaén! a Sabadell, ajuntament promotor de la cosa. Que el programa de la festa i els discursos fossin en castellà són un amarg detall a afegir al despropòsit. L’indignada opinió pública en va plena de tot plegat. Què pretenia amb aquesta decisió? ¿Caure bé a la suposada colònia andalusa de Catalunya, cada dia més escassa fins i tot tenint en compte les segones o terceres generacions? Encara estan amb aquest marc mental? És l’única explicació mínimament racional que se m’acut, perquè si del que es tractava és de ser coherent amb el nou relat instal·lat a la Generalitat (passar pàgina, normalitat, concòrdia, tranquil·litat i bons aliments), haurà aconseguit l’efecte contrari. No pararan de sortir-li enemics, començant lògicament pel sempre castigat sector de la pagesia i específicament pel que treballa en alguna de les cinc D.O. d’oli català, que legítimament es preguntarà si aquesta és la manera de defensar el seu producte (magnífic d’altra banda, no fa falta dir-ho) per part de qui està obligat a fer-ho legalment i política.

Soc descendent de garriguencs, de la terra on possiblement surt el millor oli de Catalunya, i per tant el tema també m’afecta en certa manera. És evident que en aquesta qüestió no es pot ser plenament neutral i que factors subjectius com els gustos de cadascú o un tipus d’arrelament identitari afavoreixen un cert xovinisme comarcal. Passa també, i de quina manera, amb els vins o amb els formatges, per tant aquesta és la meva opinió personal. I punt. Dit això, m’emprenya sobre manera que el president Illa beneeixi amb la seva presència la promoció d’un oli que, per dir-ho en termes administratius, no és de la seva competència. I que consti que l’oli de Jaén té molta anomenada i fins on jo sé, també és excel·lent, com també que els seus productors i distribuïdors tenen perfecte dret a fer-ne difusió comercial a tot arreu, en sana competència amb la resta d’olis del món. Però punyeta!, sense ajuda institucional forània. Els olis catalans també necessiten ser coneguts i comprats fora de les seves fronteres però, ¿oi que cap govern o administració no catalans els posarà mai una catifa vermella com ha fet Illa? Doncs això.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!