Les aigües turbulentes

“A Corte d’Appello Amministrativa di Bastia hà cunfirmatu, u 19 di nuvembre scorsu, a pruibizione di l’usu di a lingua corsa in l’istituzioni corse. Appoggia cusì a sentenza di u Tribunale Amministrativu di Bastia emessa in marzu scorsu chì hè stata prununziata in u listessu sensu.

A Corte hà ghjustificatu a so decisione in basa à l’articulu 2 di a Custituzione francese, chì stabilisce u francese cum’è a lingua di a Republica, l’argumentu chì l’amministrazione francese aduprate di solitu per limità l’usu di lingue minurizzate da a Francia.

A Cullettività Territuriale di Corsica, chì include u guvernu è u Parlamentu, hà annunziatu ch’ella presenterà un appellu davanti à u Cunsigliu di Statu per impugna sta sentenza. Sarà ancu appellu à i tribunali europei è internaziunali, postu chì a decisione di i tribunali francesi hè « cuntrariu à i testi europei è internaziunali chì prutege i diritti linguistichi fundamentali ». L’istituzioni corsi anu nutatu a necessità di riformà l’articulu 2 di a Magna Carta, cum’è hè stata ripetutamente dumandata da diverse urganisazioni di difesa per e lingue minuritarie cum’è u catalanu.”

Questa hè a trascrizzione di a nutizia, una volta di più per una di e lingue europee minurizzate. Semu cunfidenti chì, superatu e restrizioni giacubini francesi, u dirittu à l’usu di u coru in u parlamentu d’issa isula serà infine ricunnisciutu in l’istanze aurupee, nè ch’ellu serà cum’è segnu di un minimu di sensibilità versu u linguisticu. diversità, patrimoniu cumunu à tutti l’Auropei.

Dittu chistu, mi pare chì a pruibizione di parlà una lingua (qualsiasi lingua) in un parlamentu hè a cosa più incongruente chì pudemu imaginà. In un parlamentu demucraticu (è quellu di a Corsica hè) ci vole à pudè parlà di tuttu è di manera chì ognunu di i so membri preferisce. Sè sta manera di parlà currisponde à a manera di parlà di i citadini chì l’anu elettu, ancu megliu.

***

“El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bastia va confirmar, el 19 de novembre passat, la prohibició de l’ús de la llengua corsa a les institucions de Còrsega. D’aquesta manera, avala la sentència del Tribunal Administratiu de Bastia dictada el març passat que es va pronunciar en el mateix sentit.

El Tribunal va justificar la seva decisió emparant-se en l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix el francès com a llengua de la República, l’argument que l’administració francesa acostuma a fer servir per limitar l’ús de les llengües minoritzades per França.

La Col·lectivitat territorial de Còrsega, que inclou el govern i el Parlament, ha anunciat que presentarà un recurs davant el Consell d’Estat per impugnar aquesta sentència.També recorrerà als tribunals europeus i internacionals, ja que la decisió dels tribunals francesos és “contrària als textos europeus i internacionals que protegeixen els drets lingüístics fonamentals”. Les institucions corses han remarcat la necessitat de reformar l’article 2 de la Carta Magna, com han demanat, de forma reiterada, diverses entitats de defensa de les llengües minoritzades com el català.”

Aquesta és la transcripció de la notícia, un nou cop per a una de les llengües europees minoritzades. Confiem que, superades les estretors jacobines franceses, el dret a l’ús del cors al parlament d’aquella illa sigui finalment reconegut a les instàncies europees, ni que sigui com a mostra d’un mínim de sensibilitat cap a la diversitat lingüística, patrimoni comú de tots els europeus.

Dit això, trobo que prohibir parlar una llengua (la que sigui) en un parlament és la cosa més incongruent que poguem imaginar. En un parlament democràtic (i el de Còrsega ho és) s’ha de poder parlar de tot i en la forma que cada un dels seus integrants prefereixi. Si aquesta forma de parlar coincideix amb la manera de parlar dels ciutadans que l’han elegit, encara millor.

[Versió en cors: Google Traductor; imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!