Les aigües turbulentes

Que cara li està sortint la sastreria a Francisco Camps! Sembla que la cosa és seriosa i que el 15 de juliol (el dia del finançament…) se les haurà novament amb la justícia per aclarir qui va pagar els vestits de marres.

Ell es defensa dient que és ridícul i estrafolari muntar aquest enrenou per una presumpta corruptel·la d’uns pocs milers d’euros. Podria tenir raó però no la té. No es tracta de la quantitat en sí, sinó de la dignitat del càrrec que ocupa (no casualment, té tractament de “Molt Honorable”). Seria francament patètic que tot un president de la Generalitat Valenciana s’hagués prestat a aquests tripijocs, si s’acaben demostrant. Seria caure molt baix.

El cas Camps-Gürtel em recorda una mica el del germà d’Alfonso Guerra. No tenia massa importància, però era una conducta poc exemplar en el si del PSOE, un partit que s’enorgullia de cent anys d’honradesa, i quan va saltar l’escàndol del tràfic d’influències (amb despatx oficial inclòs) de Juan Guerra, l’oposició s’hi va abraonar, perquè a l’Alfonso tothom “li tenia ganes”. Doncs ara passa igual: a Francisco Camps tothom “li té ganes”. Potser aviat li passaran factura els desgavells urbanístics (avui Greenpeace publica un informe sobre el tema), l’educació en anglès, els despropòsits a la capital (inclosos la Fórmula 1 i el xantatge d’Ecclestone) o el tancament dels repetidors de TV3.

Ja falta molt poc per sortir de dubtes: “un o dos escalonets” segons el propi interessat. A veure què.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!