Les aigües turbulentes

Ahir a la tarda vaig tenir l’oportunitat de participar en una de les trobades que organitza setmanalment Vilaweb entre Vicent Partal i un grup de subscriptors. L’acte, de petit format, ve a substituir les antigues trobades presencials en diferents punts dels Països Catalans que, per la seva pròpia naturalesa (distància, nombre d’assistents…), els responsables del diari van considerar que calia reformar en profunditat. Són ara de més petit format i combinen la presencialitat a la redacció del carrer Ferlandina amb la participació a distància via noves tecnologies. Feia temps que no participava en una connexió d’aquest tipus, amb multitud de pantalles, tantes com “assistents”, silenciant el micròfon o aixecant una maneta si es vol parlar… i de fet tot aquest muntatge em va fer retrotraure la memòria als temps de la pandèmia, el teletreball i les reunions laborals amb Zoom o Meet. Si no vaig entendre malament, el fet de poder participar-hi fou una sort perquè només uns quants dels 20 i tants mils subscriptors de la casa hi són convidats de manera aleatòria setmanalment, i no vaig desaprofitar l’ocasió quan el fundador de Vilaweb m’adreçà el correu corresponent. El “privilegi”, si es pot dir així, s’amplia al fet que els assistents hem rebut aquest matí el whatsapp de Partal per fer-li arribar de manera més personal preguntes, queixes, comentaris o qüestions diverses. No sé si això li suposarà un col·lapse al mòbil però a mi em sembla una bona idea.

La reunió va ser, com sempre, ben profitosa i del més alt interès, com ho eren les trobades presencials in illo tempore. Vam ser informats de l’actualitat del diari-digital-associació, de les properes novetats de “La tertúlia proscrita”, que avui comença, i del projecte d’una televisió, en un context de grans canvis tecnològics, de consolidació de la intel·ligència artificial o de tensions socials i polítiques. Es parlà de la necessitat d’incidir més en el segment jove de la societat. S’abordà la situació financera del diari, de les constants crides a la consecució de nous subscriptors com a garantia d’independència i, a resultes d’una pregunta que jo mateix li vaig adreçar sobre les crítiques d’un altre mitjà (el podcast “La Catalunya Woke”), de les diferents fonts de finançament públic, que Vilaweb accepta o no. Per cert, per sorpresa meva Partal assegurà no conèixer “La Catalunya Woke”, potser perquè vaig oblidar comentar-li el lligam que té amb E-Notícies, mitjà que de ben segur sí que coneix i que probablemente etiquetarà, equivocadament, d’extrema dreta. Ja que parlo d’extrema dreta, el distès acte pujà de to, ja en temps de descompte, quan un dels participants mostrà el seu desacord amb la decisió de Vilaweb de silenciar Aliança Catalana, en el marc d’aquesta política, de curta mirada crec jo, de traçar un cordó sanitari a determinades formacions polítiques. En realitat el debat no era pertinent, però les trobades a Vilaweb sempre derivaven (i seguiran derivant) en tertúlies no especifícament centrades en les interioritats del mitjà de comunicació. La sang tampoc va arribar al riu, ni molt menys: fou el reflex d’un tarannà i d’un savoir faire civilitzat, ben lluny del que s’estila en altres latituds, que Vilaweb ha contribuït a difondre en els seus trenta anys de presència a les nostres vides. Que així continuï.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!