Les aigües turbulentes

Dos dels escenaris de la meva nova normalitat de jubilat (la biblioteca i el gimnàs) sembla que s’hagin posat d’acord. Des de fa ja bastants dies, molt abans que arribessin les dates que ho justifiquen, ambdós escenaris van aparèixer decorats, per a la meva estupefacció, amb multitud de motius fantasmagòrics, sangonosos i terrorífics. No hi havia dubte possible: s’acostava Halloween! Carbasses, màscares truculentes, ratpenats, bruixes, teranyines i mil andròmines decoratives més ens recordaven que s’acostava la nova moda invasiva.

He parlat abans d’estupefacció. No és que em causi sorpresa l’aparició d’elements molt abans del que cronològicament toqui (ja estem curats d’espants amb el Nadal, la loteria al juliol i els torrons al setembre). Tampoc em causa ja rebuig l’omnipresència d’aquesta festa, inevitablement implantada vulguis que no, de pressa i corrents, a cop de colonització americana i consumisme agressiu. Ha vingut per quedar-se, com diu la poc original expressió. El que de veritat em va causar sorpresa i un punt de contrarietat es trobar-me aquesta ambientació en dos escenaris tan allunyats, a priori, de la significació de Halloween com una biblioteca pública i un gimnàs. A la primera se li pressuposa una base de seriositat, de quietud, de dipositària de la cultura en el seu sentit més elevat. Al segon, què voleu que us digui? Trobar-me màscares fantasmagòriques entre paios musculant (aquests sí que són uns bons fantasmes!) o senyores d’una certa edat ballant coreografies adients a la seva edat certa, també ho trobo fora de lloc.

Halloween ja ho amara tot de forma abassegadora. Podríem justificar-ne la presència a les escoles (per cert, ¿calen tantes referències a vísceres i punyals a tan tendres edats?), residències de la tercera edat (per allò d’entretenir els iaios, qualsevol motiu és bo) o, què sé jo, festes populars o discoteques, on la seva naturalesa propicia un relaxament de normes i codis. Però una biblioteca? Un gimnàs? Ja no dic res del sector comercial. La primera vegada que vaig veure les caixeres del súper amb els seus maquillatges o complements de fer por/broma vaig tenir la mateixa mala impressió tenyida de sorpresa. Ara ja estic curat d’espants, i mai millor dit vista la temàtica de la festa.

Del que no puc de cap de les maneres és de deixar de reivindicar, avui i sempre, la nostra castanyada i els també nostres finaos.

[Imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!