Les aigües turbulentes

Enguany l’homenatge al president Macià (no ex-president, senyors periodistes) ha coincidit amb el traspàs de poders entre altres dos presidents. En tenim un en funcions, Montilla, i un altre investit però sense haver pres possessió, Mas. De manera que la casualitat ha reunit informativament parlant tres presidents de Catalunya. Que diferents entre ells! Potser només els uneix la inicial del cognom (però llavors ens faltaria Maragall).

O potser sí que els uneixen més coses. Jo, que tinc tant de montillista com d’arquebisbe de Manila, crec que caldrà reconèixer les virtuts del president que dilluns cessarà definitivament en el càrrec més important del nostre país. Més enllà del seu projecte de país i de societat, amb el qual tants no coincidim, i més enllà també del seu perfil gris i sense gràcia, caldrà valorar-ne la seriositat a l’hora de gestionar la Generalitat, en contrast amb el campi-qui-pugui del govern anterior. I caldrà posar de relleu, com ja ho ha fet aquests dies l’opinió pública, el sentit de dignitat que ha imprès en el sempre dolorós procés de traspàs de poders.

Dignitat que inspirava cada acte del president Macià i dignitat que ha presidit els darrers dies de Montilla al poder. Avui per avui, només toca demanar una cosa: que Mas tingui el mateix capteniment que aquests dos predecessors seus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!