Les aigües turbulentes

Per si faltessin arguments a favor de l’abolició de les curses de toros, n’ofereixo un altre a ses senyories, que aquests dies estan ben enfeinats escoltant els pros i els contres de suprimir aquells espectacles tan vergonyosos i desagradables.

Avui és el Dia de la Dona Treballadora, no? Doncs un argument que es podria posar sobre la taula, i que sembla que no s’hagi tingut massa en compte, és el del masclisme absolut de la fiesta. L’espectacle taurí s’acostuma a associar a tota una sèrie de valors i característiques, bons o dolents, que usualment associem al seu torn als homes: el valor, la fatxendaria, la força per sobre de la raó, l’individualisme (dejadme solo!), la xuleria… És una festa on tots els protagonistes són homes, des del torero al monosabio, des dels picadors als que netegen la sorra, des del president que tragina un mocador blanc fins l’alguacil, els músics… Fins i tot el toro és un mascle.

Les dones hi tenen un paper absolutament passiu i aquest es limita a lluir peinetes i mantellines i a rebre la montera quan els la tira el maestro. Ja sé que hi ha hagut toreras (es diu així?) a la història, però són les excepcions a la regla, una mena d’anècdota, una curiositat. En el món de la tauromaquia, pel que sembla, ningú pensa en la paritat. Progressistes pro-taurins, on sou?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!