Les aigües turbulentes

Epidèmies en plural. El rum-rum d’aquest estiu és l’aparició i propagació de la denominada “verola del mico”. Espero que l’altaveu que se li ha donat no respongui a allò d’omplir espais en plena sequera informativa estiuenca. No ho crec perquè és opinió amplament compartida que els darrers anys l’actualitat informativa, sigui política, econòmica, social o esportiva, no decau ni un mil·límetre, de manera que diaris, emissores, canals televisius o digitals ja no han de recórrer a serps escoceses, la cançó de l’estiu o la paella més gran del món per aconseguir un mínim d’atenció de l’audiència.

M’estic desviant del tema. Havíem quedat que en les darreres setmanes una nova epidèmia protagonitza molts titulars, inquietantment similars al que va passar amb l’aparició del covid: un virus desconegut (o la mutació desconeguda d’un virus, que ve a ser el mateix) procedent d’algun lloc exòtic, fàcilment encomanable i que de sobte es detecta a l’Europa confiada i feliç. Us sona? Efectuada la presentació de la bestiola en societat, la segona fase informativa es resumeix en la pregunta que diversos mitjans formulen: hem de témer la verola del mico? Contesto amb la meva opinió. No, no la temo, si un cas la respecto com tot perill potencial que ens sorgeixi en l’àmbit sanitari, fàcilment superable si es prenen les mesures higèniques i de seguretat ordinàries o extraordinàries que estableixin el sentit comú o les autoritats competents.

El que sí que em fan por són les epidèmies a què pugui donar lloc l’aparició d’aquest virus. Són dues concretament i són calcadetes a les que ja vam patir tots plegats amb el coronavirus de fa ja quatre anys. Una és la protagonitzada pels denomiats negacionistes, aquesta patuleia d’excèntrics, indocumentats, asocials i friquis que es van dedicar, i segueixen dedicant-se, a negar tota evidència científica tant de l’origen de la malura com de l’efectivitat del seu remei, és a dir la vacuna, i a donar per cert que tot obeïa a una conxorxa de poders ocults, entre els quals no faltaven Georges Soros o Bill Gates, per enganyar la humanitat amb secretes intencions. L’altra epidèmia la protagonitzaran el seu revers, és a dir, tot un conjunt de poders no ocults sinó perfectament identificables (governs, administracions, mitjans de comunicació, indústria farmacèutica…) no sé si coordinats però sí units en la idea de ficar la por al cos de la gent, magnificant la possibilitat de greus perills i calamitats fins a paralitzar la vida normal de la societat; la por és un dels recursos més eficaços per tenir una societat quieteta, que no es queixi massa fins i tot quan té raó. Tant uns com altres comptaran amb la imprescindible col·laboració d’internautes afectes a cada una de les posicions tot reproduint, propagant i exagerant notícies tendencioses, rumors, fakes i memes.

Potser en una setmana ja ni es parla d’aquest virus. Ves a saber. Preparem-nos, si no, per aquestes dues autèntiques plagues que ens cauran a sobre, la dels incrèduls i la dels crèduls. De moment, la notícia del dia ens la proporciona, insospitadament, la secció woke de l’actualitat informativa, una veritable epidèmia també. Resulta que això de “verola del mico” no és correcte i se n’hauria de dir mpox perquè, atenció, l’altra denominació és racista. No sé veure-hi el racisme per cap cantó, francament. Intueixo que es tracta, una vegada més, de canvis de llenguatge absurds, sense solta ni volta. Per tant, ni cas. Cuideu-vos molt.

[Imatge: il·lustració de Ferran Martín, metode.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!