Les aigües turbulentes

El director del Servei de Llengües de la Universitat de València, Ferran Suay, ha estat destituït. Motiu? Unes intervencions a les xarxes socials que la Universitat ha jutjat inapropiades per masclistes. És important apuntar que les opinions expressades per Suay no han estat en l’exercici de la seva funció o en una aula donant classes, sinó al seu compte personal de Twitter, és a dir, tampoc a un compte oficial de la institució acadèmica. L’afer ja ha originat immediatament les lògiques protestes pel que no deixa de ser un qüestionament universitari de la llibertat d’expressió del professor, gairebé una decisió inquisitorial. Recorda, en certa mesura, el que li va passar al professor (i amic) Hèctor López Bofill a la Universitat Pompeu Fabra, que patí en el seu moment l’obertura d’un expedient informatiu (que s’arxivà poc temps després) per unes piulades que no tenien res a veure amb l’activitat acadèmica però on la Universitat va creure convenient ficar-hi el nas i situar-se per sobre del bé i del mal.

Sembla que les diferents universitats del nostre país s’estan deixant arrossegar per les maneres de fer que ja fa anys estan triomfant entre les seves col·legues nord-americanes: restriccions a la llibertat d’expressió, implantacions d’obsessius codis de correcció política, caceres de bruixes, boicots personals… fins limitar més enllà del que és permisible la llibertat de què ha de gaudir tota persona, encara més en un entorn, l’universitari, que hauria de ser el temple de la discussió i confrontació d’idees i raonaments des del respecte i la tolerància. Però casos com els de Suay o Bofill ens fan saltar les alarmes perquè ens fan pendre consciència de que estan aterrant al nostre país unes maneres de fer que fins ara reputàvem llunyanes i un pèl excèntriques (una certa cultura ianqui i les seves paranoies: victimitzacions, cultura de la cancel·lació, microagressions i conceptes per l’estil). Les universitats contra la llibertat d’expressió, qui ho havia de dir!

I ara és el moment de preguntar-se: fins a quin punt eren masclistes les intervencions de Suay? Doncs fins on les he pogut llegir (hi ha un poc dissimulat intent de mig amagar-les), deia coses com aquestes: “potser fa falta reivindicar la presència de dones al camp de batalla, no seria això molt més feminista?” o “les dones víctimes de suïcidi son 11 vegades superior a les de violència de gènere, però a les primeres destinen zero euros i a les segones 22oM d’euros”. Dues afirmacions discutibles però que en cap cas destil·len cap mena de masclisme. Aprofito per dir que estic molt d’acord amb la primera; amb la segona, caldria confirmar les dades que dona abans d’emetre una arriscada opinió que llencés a la foguera inquisitorial als que goséssim fer-ho. Ah! El professor Suay també és conegut per ser molt crític amb l’obligatorietat d’usar el denominat “llenguatge inclusiu” en els textos universitaris. Carme (Junyent), ves al tanto amb el que fas!

[Imatge: Twitter, @FerranSuay]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!