Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de juliol de 2013
1 comentari

Tocata en si major

Cada any hi ha una petita polèmica als sanfermíns. Fa poc va ser el costum aquell de deixar-se caure des de les altures d’un monument o d’una font sobre un grup d’espectadors. Alguna desgràcia hi devia haver perquè les autoritats competents van sortir esverats advertint de la perillositat d’aquella pràctica; les mateixes autoritats, val a dir, que no diuen ni mu quan la tradició consisteix en córrer davant d’un brau.

Aquest any la polèmica ha saltat amb les imatges d’algunes noies que, a espatlles d’un col·lega i després d’aixecar-se la samarreta i trere’s els sostenidors (si en duien), són sotmeses a tocaments per part de la cuadrilla, induïts prèviament, ells i elles, per una generosa ingestió etíl·lica. No van haver de transcórrer gaires hores de la difusió d’aquestes imatges perquè sortís la inevitable BIRF (Brigada d’Intervenció Ràpida Feminista) i formulés les corresponents admonicions a l’ús: que si això és vexatori, que si denigra les dones, que si estan coaccionades i no poden dir que no, que si s’invertissin els papers sexuals no fóra possible…

Doncs jo, per les imatges que he pogut veure m’ha semblat que les noies s’ho passaven d’allò més bé. Potser no he tingut oportunitat de visionar-ne d’altres amb alguna pràctica condemnable. I en tot cas, les afectades estaven allí perquè volien, anaven tan mamades com ells (com ho demostra que tots van amb les samarretes tenyides literalment de vi) i no sembla que no poguessin evitar qualsevol pràctica que rebutgessin.

Potser aquesta reacció enragée té una explicació concreta. Lamento acudir a tronats arguments masclistes però no puc evitar preguntar-me quan és l’última vegada que algunes de les que han qüestionat aquesta moda l’han poguda experimentar (volent, naturalment). Déu dóna pa a qui no té dents, ves.

[Imatge: www.noticiasgrancanaria.com]

  1. D’acord amb el seu artícle.

    Obriria un altre debat: Per què els “ciutadans de bé” hem de pagar les despesses d’hospitalització i de curació dels quatre descerebrats que corren davant d’uns bous, o que agafen un coma etílic? Seria bó que sapiguessin que “el passar-s’ho bé i fer-se el valent” comporta unes despesses, i que s’ho pensarien dos cops abans de fer el miol-homes si les despesses se les tindrien de pagar-les ells.

    No crec, per altra banda, que existeixin despesses per tractaments psiquiatrics arran de la violència de genere [!] sofertes per les noies magrejades…

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!