Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

12 d'agost de 2008
0 comentaris

(Tibet llibertat) Vestir còmodament… i un acudit d’Eugenio

Una de les micropolèmiques d’aquest enganxós estiu es refereix al grau de formalitat en el vestir a la feina. Tot va començar amb el ministre de la cosa energètica quan es va presentar al Congrés sense corbata, fet que va provocar que el president de la Cambra tragués el “fill de falangista” que porta a dins i li comminés a posar-se la peça masculina per excel·lència.
 
L’argument oficial és que sense corbata bé es pot treballar en una oficina amb un o dos graus més de temperatura, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic d’aire condicionat. No sembla mala idea. Fet i fet, la mesura ja funciona a ple rendiment de fa temps al Japó. D’altra banda, i sense tants escarafalls, el conseller en cap Bargalló ja havia adoptat aquesta moda, tot i que en el seu cas va prevaler la necessitat imperiosa de ser fidel al seu capteniment progressista.

Fins on ha d’arribar la comoditat en el vestir a l’estiu, en un ambient laboral formal, s’entèn? Ja hi ha qui pensa que, pel mateix raonament, no hi ha d’haver inconvenient en què els homes es presentin a les oficines amb bermudes i xancletes. Les dones, per raons de tots conegudes, no tenen tantes dificultats per anar fresques (en el bon sentit de la paraula, és clar). De fet, determinades grans empreses més “enrotllades” o a l’última ja permeten als seus empleats anar vestits de qualsevol manera, a banda d’altres privilegis que els fan la vida més fàcil (estances per gaudir d’estones d’oci, serveis de guarderia, etc.).

No acabo d’estar d’acord amb aquestes familiaritats. Francament, no tracto de ser massa rígid amb aquesta qüestió, però si tan còmodes podem anar a la feina, què ens haurem de posar a les nostres estones d’oci? A la vida van molt bé algunes imposicions o limitacions, pel plaer d’alliberar-se’n després. Això em recorda un acudit de l’Eugenio. 

El saben aquel
d’un que va per la selva africana amb una viga pesada a l’espatlla? Quan li pregunten perquè tragina aquell pes contesta:

– és que si em trobo un lleó, llenço la viga a terra i puc córrer més ràpid…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!