Les aigües turbulentes

Avui, petita sessió d’humor negre. M’he creuat amb un noi cec, conegut de fa molts anys, i hem fet un curt trajecte junts. Tot i que està més que acostumat a anar sol amunt i avall només amb l’ajuda d’un bastó i de la intuïció, no li ha anat malament caminar acompanyat d’algú altre per sortejar els mil obstacles que patim a diari, almenys a Tarragona: senyals de trànsit, papereres,  mobiliari urbà, cadires i taules, motos aparcades on no toca, rajoles trencades, brutícies diverses a la vorera…

Aquest noi té un envejable sentit de l’humor, negre en aquest cas donada la seva deficiència. Conversant sobre el seu lloc de treball actual (punt en comú que explica la nostra coneixença) ha deixat anar:

– això no sé si ho veurem algun dia…

I també:

– a la feina on estic veiem de tot…

Inconscientment, li he seguit el joc una mica després. Quan una criatura s’ha interposat en el seu camí li he indicat:

– Ojo! Hi ha un nen i s’entrebancarà amb el bastó…

Ja he dit que fa gala d’una fina ironia, però igualment m’ha sabut greu fer servir aquesta expressió: és un barbarisme! Jordi, molt malament: s’ha de dir compte!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!