Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Es tracta d’un llarg carrer poc conegut i amagat entre els seus paral·lels Mar (assolellat i amb vistes a la via del tren) i Reial (via ràpida de la part baixa). Tallers de reparació de cotxes, solars i edificis en construcció són el seu senyal d’identitat: que ningú esperi trobar-hi un monument. Pel que fa al nom, n’ignoro la procedència. Per si un cas, il·lustro l’apunt amb el lleó del bestiari de Tarragona i aíxí faig pàtria petita…
Partint de la plaça dels Carros, el primer tram havia estat, fa anys, territori de cancaneo i llums vermelles. La proximitat amb el port hi feia molt. Avui l’única oferta hostelera la constitueixen el bar La Almeja (res a veure amb l’antiga activitat del lloc, malgrat el seu nom) i el Centro Castellano Leonés, amb decoració, oferta gastronòmica i idioma a joc.
El número 26 l’ocupa un singular establiment, barreja d’agència de viatges, locutori, lloguer de DVD i venda dels articles més inesperats. Presideixen el local, a l’interior, tres petites banderes catalana, índia i espanyola. Ja sabem la nacionalitat del seu propietari, però la sabríem igualment fent un cop d’ull a l’aparador, farcit de caràtules de films de Bollywood, amb títols tant suggeridors com Chalte Chalte, Pil Chahta Hai, Hungama o Mere Jeevan Saath.
El carrer del Lleó s’acaba quan es topa amb el de Jaume I. Abans, al número 46 un Centre de Buceig (sic) es troba tancat i amb un rètol que anuncia que el local es lloga. Potser es va enfonsar el negoci, malgrat la seva activitat. Si en lloc de buceig s’hagués dedicat al busseig…
Respon a Txus Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Als anys vuitanta va haver el Pub de heavy Hendrix del qual en quadava encara un dels cartells farà uns tres anys.