Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Es tracta d’un llarg carrer poc conegut i amagat entre els seus paral·lels Mar (assolellat i amb vistes a la via del tren) i Reial (via ràpida de la part baixa). Tallers de reparació de cotxes, solars i edificis en construcció són el seu senyal d’identitat: que ningú esperi trobar-hi un monument. Pel que fa al nom, n’ignoro la procedència. Per si un cas, il·lustro l’apunt amb el lleó del bestiari de Tarragona i aíxí faig pàtria petita…
Partint de la plaça dels Carros, el primer tram havia estat, fa anys, territori de cancaneo i llums vermelles. La proximitat amb el port hi feia molt. Avui l’única oferta hostelera la constitueixen el bar La Almeja (res a veure amb l’antiga activitat del lloc, malgrat el seu nom) i el Centro Castellano Leonés, amb decoració, oferta gastronòmica i idioma a joc.
El número 26 l’ocupa un singular establiment, barreja d’agència de viatges, locutori, lloguer de DVD i venda dels articles més inesperats. Presideixen el local, a l’interior, tres petites banderes catalana, índia i espanyola. Ja sabem la nacionalitat del seu propietari, però la sabríem igualment fent un cop d’ull a l’aparador, farcit de caràtules de films de Bollywood, amb títols tant suggeridors com Chalte Chalte, Pil Chahta Hai, Hungama o Mere Jeevan Saath.
El carrer del Lleó s’acaba quan es topa amb el de Jaume I. Abans, al número 46 un Centre de Buceig (sic) es troba tancat i amb un rètol que anuncia que el local es lloga. Potser es va enfonsar el negoci, malgrat la seva activitat. Si en lloc de buceig s’hagués dedicat al busseig…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Als anys vuitanta va haver el Pub de heavy Hendrix del qual en quadava encara un dels cartells farà uns tres anys.