Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

16 de desembre de 2008
1 comentari

Tenim un problema i aquest problema es diu PSC

Parafrasejo el llibre del company blocaire Xavier Mir (ben tornat!) per resumir el què penso d’aquesta formació política després de decidir (com ja estava més que cantat) votar a favor dels pressupostos espanyols. És el seu enèssim exercici d’ambigüetat calculada, de voler i doldre, de pragmatisme mal entès, de disfunció entre teoria i pràctica, entre retòrica catalanista i maniobra espanyolista.

De fet, la cosa ja li ve de lluny. Oficialment, el partit es diu PSC (PSC-PSOE). Quan una formació política necessita deu lletres, un joc de parèntesis i un guionet per identificar-se, com si fos una fórmula química, senyal de que el seu interior és un delicat equilibri de parers, posicionaments i interessos. Almenys ho era en la seva fundació. La resta de la seva història és prou coneguda: peculiar acoblament amb el PSOE (no són el mateix partit, ni tampoc hi estan pròpiament federats, però sempre-sempre voten en el mateix sentit i des de Ferraz tenen claríssim que són PSOE), si bwana (grup parlamentari propi, LOAPA…), centralitat desideologitzada i discurs banal (convido a analitzar les intervencions d’Iceta o Zaragoza: són d’una vacuïtat sorprenent).

Ara, els que deien que estimaven més Catalunya que Rodríguez Zapatero han tornat a fer una pirueta: inverteixen amb els fets la prelació entre els dos amors però, això sí, li fan un “seriós” advertiment al govern central. Si el 31 de desembre no s’aconsegueix el que fa mesos que hauria d’estar vigent, les relacions entre els dos partits poden canviar. A Ferraz ja tremolen…

I malgrat tot, i tornant al títol de l’apunt, què hem de fer amb el PSC? Es pot recompondre l’esperit d’allò que es va dir “tradició catalanista i democràtica”? Es pot permetre el luxe Catalunya de considerar definitivament perdut per a la seva causa una formació amb tan de poder, influència, significació i història? Podem salvar-ne el sector més presentable?

La casualitat ha fet que avui mateix, i amb unes hores de diferència, hagi tingut l’ocasió de saludar cordialment els dos polítics amb més poder de Tarragona: el delegat del Govern, Xavier Sabaté, i la subdelegada del Govern central, Teresa Pallarès. Tots dos coneguts de fa anys, tots dos d’un excel·lent tracte personal i tots dos significats membres del PSC. Em nego a creure que persones com el Xavier, la Teresa o molts altres, militants tots de Nicaragua, esdevinguin enemics polítics. Què hem de fer amb aquesta gent? Catalunya té un problema amb el PSC.

  1. Aquesta gent que dius són, en el sentit etimològic de la paraula i dit amb un afany descriptiu i sense ànim d’ofensa, uns mercenaris. Són com l’advocat que defensa un client indefensable, però que es diu a si mateix “és la meva feina”.

    El veritable problema són, doncs, els “clients”. Algú creu que el PSC pagarà la més mínima factura electoral? No. Com no la va pagar quan va votar a favor de la LOAPA, i com no la va pagar quan el dia després d’haver aprovat – hipòcritament – el nou Estatut en el Parlament de Catalunya hi va presentar esmenes.

    Als qui els voten ja els va bé aixó…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!