Les aigües turbulentes

No: la notícia no és de principis del segle XX, sinó de finals de novembre de 2013. “Tarragona ja té cinema”: aquest és el titular de la informació d’El Punt-Avui d’aquest diumenge. Naturalment, aquesta afirmació és relativa perquè la capital tarragonina sí que tenia ja uns cinemes, però estan situats a l’extraradi, en un polígon industrial. El titular no deixa de ser xocant, però.

Es tracta dels Yelmo Cines situats al centre comercial Parc Central. En paraules de l’alcalde, és un miracle que se n’obrin de nous amb la situació de crisi actual. Des d’aquesta òptica, donem-li la benvinguda. Són sis sales amb un aforament total de 1.250 butaques que segons els responsables “disposen dels avenços tecnològics més grans que poden tenir avui els millors cinemes del món”: per exemple, uns seients vibradors (els que ja tenim una edat recordem el sistema Sensurround, allà pels anys setanta, o sigui que molt innovador no és).

Ahir vaig realitzar una incursió per aquesta pretesa vuitena maravella del món i van començar a aparèixer els peròs: les taquilles per adquirir les entrades estan misteriosament amagades, no les vaig saber veure; presideix el vestíbul la inevitable oferta comercial de crispetes, begudes calòriques i regalèssia (retolada com regaliz); l’oferta pròpiament cinematogràfica és idèntica a les altres multisales de Catalunya i, per concloure, només una de les nou pel·lícules projectades és en català, i encara en hores incovenients.

Falta per veure el més important: com és l’interior, les condicions de projecció, l’espai per les cames, la sonorització… Tot en el seu moment.

[Imatge: www.tarragona21.cat]