Les aigües turbulentes

Tambors de guerra a Europa? Els darrers moviments diplomàtics, condicionats per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, estan afavorint novament l’aparició del fantasma de la guerra al vell continent. La cosa va de que Europa, abandonada pels seus tradicionals aliats ianquis, s’ha d’enfrontar sola al panorama bèlic iniciat amb la invasió russa d’Ucraïna, país al qual fins ara se li ha donat ple suport (amb tota la raó, sigui dit de passada). Un suport militar, logístic i econòmic que ara haurà de fer en solitari. Això es tradueix en un considerable increment de la despesa militar a sufragar entre tots els estats (el ja famós “rearmament” que alguns polítics edulcoren amb elegants eufemismes) i, com a contrapunt, amb un major perill que Rússia ampliï el seu radi d’acció bèlica a nous escenaris.

En l’estratègia de fer veure a la població europea la inevitabilitat d’un possible conflicte militar a gran escala, per preparar-la pel que pugui venir, ha cridat l’atenció la necessitat que ens familiaritzem amb uns denominats “kits de supervivència”. Són, pel que hem pogut veure fins ara, unes bosses que contenen els estris i productes que es consideren imprescindibles per subsistir 72 hores en cas de no sabem ben bé què, si un llançament nuclear, un bombardeig, un atac informàtic o amb armes biològiques. S’hi inclouen elements més o menys previsibles com aigua, llumins, una navalla suïssa (aquella que serveix per a tot), menjar que no es faci malbé o pastilles de iode, però també curiositats com un joc de cartes per passar l’estona jugant al tresillo.

Sense ànim de posar-se conspiranoic o negacionista, sense treure gravetat a un hipotètic agreujament de la situació, trobo que aquest anunci europeu (i la seva àmplia difusió per tots els mitjans de comunicació, és clar) és sobrer si no risible. Què pretenen realment? Que ens ho prenguem seriosament o més aviat crear un alarmisme innecessari? Sembla ben bé que algú, en algun despatx (i repeteixo, no soc conspiranoic) ha decidit que la gent normal i corrent ha de canviar de por. Després de la sida, de l'”efecte 2000″, de la crisi econòmica del 2008 i del covid, ja tocava tenir una altra raó per patir, i a fe de Déu que hi estan esmerçant tots els esforços possibles en aconseguir-ho. Les xarxes socials seran una gran ajuda, és clar, però la pregunta és: ¿ens empassarem això també o reaccionarem com a ciutadans adults i rebrem amb interès i mesurada preocupació, només això, les notícies que ens van arribant de Kíiv, Moscou, Washington o Brussel·les, sense muntar-nos pel·lícules?

Per cert, 72 hores són només 3 dies. Què figura que passa després? Perquè si el que passa és el més terrorífic dels escenaris, és a dir el final de la civilització humana, potser que pensin a incorporar al kit uns quants preservatius, per allò que es deia abans de “folleu, folleu, que el món s’acaba!”. O no, perquè, ben pensat, no farien falta per res.

[Imatge: elnacional.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!