No en tinc ni idea de quin de les decenes de grups, moviments, accions i activitats, és el millor per conduir-nos cap la independència; el que sembla segur és que són excesius (en quantitat) i que aquesta és una cosa que a ells els hi va bé …. per tant, a nosaltres malament.
Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
19 de febrer de 2012
1 comentari
Solidaritat ja té full de ruta per la independència
L’Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència ha aprovat avui el full de ruta (expressió molt gastada, però que fins ara cap partit no havia posat negre sobre blanc) de la transició cap a la independència de Catalunya. Uns cinc-cents adherits i simpatitzants ens hem atapeït en una de les sales de l’Hotel Alimara, a la Vall d’Hebron, per aprovar el text de la ponència política, prèvia aprovació (o no) d’algunes esmenes presentades, que versaven sobre temes tan dispars com la llengua, la forma d’estat i les centrals nuclears.
En síntesi, Solidaritat plantejarà a la resta de partits catalans (especialment a aquells que diuen estar a favor de l’autodeterminació del nostre poble) un acord per aprovar la Llei de Transició a la Independència, que habilitarà el Govern de la Generalitat a negociar la via per accedir a la independència. Simultàniament es crearan els diferents ministeris (Exteriors, Defensa…) per desenvolupar les estructures que el nou estat necessitarà i s’impulsarà una campanya per explicar els avantatges de tenir un estat propi. El procés acabarà bé amb un referèndum, bé amb una proclamació solemne des del Parlament.
Ara, els partits del sí-però-no (Convergència), del sí-però-com-si-no (ERC) i del no-se-sap-exactament-si-sí-o-si-no (ICV-EUA) tenen la pilota damunt la seva taulada. Si no admeten a tràmit i discussió aquest full de ruta, estaran en el seu legítim dret però ho hauran d’explicar molt bé al conjunt de la ciutadania, bona part de la qual ja els ha avançat amb les consultes populars i la manifestació del 10 de juliol de l’any passat.
A banda la discussió, a vegades plúmbia, de les diverses esmenes, l’acte d’aquest matí ha servit també per “carregar piles” amb oradors vinguts d’Escòcia (un representant del SNP, l’estrella del moment), Euskadi (aquell abertzale que no es diu Fernando, sinó Pernando, parlant un acceptable català) i Sardenya (que se’ns ha adreçat en un dificultós castellà per acabar parlant en un intel·ligible italià). No han faltat les intervencions de l’incendiari López Tena (“perdoneu que sigui tan dur…”), de l’estimulant Núria Cadenes (“som joves… vull dir el partit”) i l’atronador Santiago Espot (“hem de sortir d’aquest hotel com si fóssim un exèrcit!”), entre d’altres.
Com a anècdota de l’assemblea, només destacar l’error del president de la mesa, el benvolgut Albert Pereira, parlant reiteradament d’abstencions per referir-se a vots en blanc. Quan ho ha dominat ja eren quarts de quatre, hora en què s’ha donat per aixecada la sessió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!