Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 d'octubre de 2010
1 comentari

Solidaritat Catalana, a punt

Aquest matí s’ha celebrat la I Convenció Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència, que ha servit per aprovar el manifest electoral i fer la presentació dels candidats. La maquinària ja està a punt per la campanya electoral. Aquí van algunes notes anecdòtiques de la jornada.

* El marc incomparable de l’esdeveniment era el Palau de Congressos de Barcelona. L’organització, aquesta vegada, ha estat un pèl caòtica, amb cues al carrer, cues a dins i un retard en l’inici de tres quarts d’hora. Potser per “compensar”, l’acte ha acabat a les quatre de la tarda. Res a objectar, tenint en compte la premura de temps en què treballa la coalició.

* L’aprovació definitiva del manifest ha estat “a la búlgara”, amb només dos vots en blanc, però prèviament l’assemblea sobirana ha acceptat una esmena al text oficial en el sentit de substituir espoli per espoliació. Doncs no, espoli no està ben dit. Hi he votat a favor, és clar.

* Després ha arribat l’hora dels parlaments: la Isabel-Clara Simó, representants dels partits coaligats a Solidaritat i portaveus d’Unitat Catalana (de Catalunya Nord) i del partit flamenc independentista majoritari (que ha parlat en anglès mentre la pantalla oferia la traducció al català, amb alguns desajustos).

* Isabel-Clara Simó ha estat magnífica. S’ha posat el vestit d’augur i ens ha previngut dels tres enemics que tindrem aquesta campanya: la caverna espanyolista, els catalans espanyols i els independentistes teòrics (sí, home, aquells que no troben mai el moment). Als tres grups sabrem fer-los front com Déu mana.

* Per la seva banda, Josep Guia, el matemàtic del PSAN, ens ha ofert dos conceptes clau per interpretar bé Solidaritat: la transversalitat (per exemple, ell és d’esquerra) i la territorialitat (per exemple, ell és del País Valencià). L’incombustible Guia ens espera la setmana que ve al tradicional Aplec del Puig.

* Intercalat entre els parlaments, han passat un video publicitari que tocarà la fibra sensible. Us n’explico el final: una parella, en una nit d’estiu, veu un estel fugaç; ella li diu que demani un desig; el següent pla, el darrer, és una paraula que comença per “i”: aquest és el desig que es farà realitat més aviat del que pensem.

* Ha arribat el moment dels candidats. S’han succeït els parlaments dels diferents caps de llista. Primer el de Girona, Toni Strubell, molt orgullós d’incloure a la seva llista el Santi Vilanova (verd) o la Núria Cadenas, emocionada de tants aplaudiments. Després, el de Tarragona, Hèctor López Bofill, prevenint-nos de que sapiguem destriar el gra de la palla (“que no us vinguin amb “cuentos”). I finalment, el de Lleida, que és clavadet al Montilla. De físic, és clar. 

* Al final de cada intervenció, ens hem alineat al centre de l’escenari tots els candidats de cada província, mentre saludàvem com si haguéssim acabat una representació teatral. Però l’apassionant obra no ha fet més que començar.

* L’últim a intervenir ha estat Joan Laporta. Ha demanat un aplaudiment específic per a Alfons López Tena i Uriel Bertran, que han correspost aixecant els quatre dits el primer, i el puny el segon. Una magnífica lliçó pràctica del què significa la transversalitat a què feia referència Josep Guia. Una frase de Laporta? Em quedo amb la seva idea de que el moment actual, crucial, de l’independentisme és com un maridatge entre la història i el futur. Ho he trobat original i encertat. Que visquin els nuvis.

AGENDA POLÍTICA

Dilluns, 25 d’octubre. Conferència El procés cap a la Independència, a càrrec d’Hèctor López Bofill. A l’aula 314 del Campus Catalunya de la URV, a les 12,00 h.

Dilluns, 25 d’octubre. Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència al Serrallo. A l’Associació de Veïns del Serrallo (c. de Salou, B, Tarragona), a les 18,00 h.

Dilluns, 25 d’octubre. Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Alforja. Al Centre d’Amics, a les 20,00 h.

Dilluns, 25 d’octubre. Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Picamoixons. Al Local Social, a les 20,00 h.

  1. Una bona crònica d’un acte del que esperava més, en especial organitzativament i en les reaccions del públic. I del que no m’han decebut gens els qui van al davant. Hi ha molt bons dirigents, ara cal fer un bon partit(o coalició), amb cultura com a tal.
    I sí, Núria Cadenes la més aplaudida després de Laporta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!