S’ha mort l’autor d’El zoo d’en Pitus. Es tracta d’un llibre molt significatiu per a la meva generació. Possiblement va ser la primera obra literària que vaig llegir sencera, als meus vuit anys, i em va agradar molt, per la trama, per l’estil planer i pels dibuixos de Pilarín Bayés. Em va fascinar la manera com té tot un barri barceloní d’organitzar-se i col·laborar per aconseguir un objectiu concret. Potser el missatge més valuós de l’obra és que tothom, gran o petit, home o dona, mestre o capellà, és important en una societat.
Recupero el llibre del prestatge: està esllomat i esgrogueït (han passat quaranta-dos anys!), però segueix portant-me el record d’una lectura agradable i profitosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Definitivament som de la mateixa generació. Ja tinc ganes d´arribar a casa per Nadal i mirar de trobar "El zoo d´en Pitus" i rellegir-ne unes ratlles i veure si encara està prou bé perquè els nebots el puguin disfrutar.