Malgrat haver acabat diumenge, la Setmana del Còmic encara belluga: ahir vaig poder visitar, finalment, l’exposició de caricatures del Napi al Bar El Refugi, que diumenge vaig trobar tancat. Els dibuixos, que ocupen les parets de l’establiment, reflecteixen la maestria del Napi a l’hora d’exagerar amablement i amb gràcia els trets físics de gent ben diversa, des de polítics nacionals fins a personatges coneguts localment, amo del bar inclòs. Admiro fins a l’enveja els que dominen el difícil art de la caricatura. Confesso que una de les meves frustracions a la vida ha estat no saber-ne fer. Ho vaig probar amb els professors de l’escola, amb un cert èxit entre companys de classe, però no vaig passar d’aquí.
En temps recents hi ha hagut grans caricaturistes, per exemple Gin, d’El Jueves i El Papus o Ortuño. Dels actuals, em quedo amb Ferreres (els seus dibuixos de La Vanguardia abans i d’El Periódico ara diuen molt més que un bon article d’opinió) i El Gat Invisible (la seva tècnica és molt més simple, però el seu dibuix de la pàgina 3 d’El Temps dóna a la diana de l’actualitat setmanal, amb més mala llet del que sembla).
[A la imatge, acudit de Ferreres sobre uns dibuixants d’El Jueves que van tenir un petit “problema” fa algun temps]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!