Afegim-n’hi una altra, doncs, potser no contundent però sí oportuna. Diu el senyor Fernández (d’altra banda un polític relativament presentable quan no parla de religió) que el “matrimoni homosexual no contribueix a la perpetuació de l’espècie”. No, és clar que no, com tampoc hi contribueix l’escriptura d’un pis o la constitució d’una societat anònima. Perquè el matrimoni, en definitiva, es això: un tràmit legal, amb els seus requisits, paperassa, signatures i segells. Després la societat ho ha embolcallat amb declaracions prèvies d’amor, comiat de solters, convit, pastís i “que es besin, que es besin”. Però es un tràmit legal, i en canvi la societat que ha incorporat amor, comiat, convit, pastís i petons accepta de manera majoritària que els dos protagonistes puguin ser del mateix sexe.
El que ha volgut dir el senyor Fernández, m’imagino, és que per aconseguir procrear cal la unió d’un home i una dona, però això és biologia, no lleis. Aquí, del que estem parlant, senyor Fernández, és d’igualtat i de drets. Dret de tothom a accedir a aquest tràmit burocràtic tan útil o tan inútil anomenat matrimoni. I no pateixi tant per la procreació. No entraré a discutir si sobra o falta gent en aquest nostre pobre planeta. No sé si Malthus tenia raó o no, però si es tracta de que siguem encara més, la solució no és la combinació matrimoni hetero+dones parint com conilles, de la mateixa manera que per frenar la superpoblació tampoc serveix de res promoure matrimonis entre persones del mateix sexe que, no ho oblidem, continuen marginades quan no perseguides en una gran part del món.
Només pel respecte a aquestes persones ja hauria de callar, senyor Fernández, i no qüestionar avenços socials amb arguments tan pintorescos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!