Les aigües turbulentes

M’arriben males notícies de Tarragona, la meva antiga ciutat d’adopció. S’ha mort Eduard Boada als 82 anys. Fora de la imperial ciutat potser el nom no dirà res, però es tractava d’una persona molt coneguda i estimada. El senyor Boada regentava un bar al carrer Rovira i Virgili cèlebre pels seus entrepans (raó per la qual rebia el sobrenom de “Tascaman”), amb combinacions com els de llonganissa amb fesols o sobrassada amb formatge. Però la seva creativitat era infinita: “jo te’l faig si tu em portes el pa”, deia. Això sí, es prenia el seu temps: era proverbial la seva lentitud a l’hora d’elaborar i servir els entrepans, signe inequívoc de que els entenia com a obres artesanes de qualitat, que naturalment exigeixen bon fer, meticulositat i calma. “Afable, generós, carismàtic” són alguns dels adjectius que el definien. Tota una institució de Tarragona, ciutat que per a ell també era d’adopció (havia nascut a Nulles).

El senyor Boada no l’havia tractat mai, però sí i molt la Roser, l’amiga que ahir ens va deixar també. M’ha afectat especialment la notícia de la seva mort. Era una persona vital i entusiasta, que sempre es va lliurar incondicionalment a les causes que defensava, singularment a la consecució de la independència del nostre país com a activista de l’ANC, un dels dos camins pels quals la coneixia. Et trobarem a faltar, Roser! Sempre marxen els millors!

[Imatge: diarimes.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!