Les aigües turbulentes

Ens pensàvem que la pandèmia s’allunyaria lentament de les nostres vides i resulta que el virus, ara amb l’etiqueta “òmicron” (els bategen com els huracans tropicals, pel que es veu) i en forma de sisena onada, ens fa una visita gens de cortesia per fastiguejar-nos les festes nadalenques. Ni àpats familiars multitudinaris (més d’un estarà content, però), ni concentracions al carrer, ni lliurar-se de la mascareta, que tornarà a ser obligatòria a aquestes alçades… Parlant aquests dies amb familiars i amistats, aprofitant per felicitar-nos les dates, la sensació és de cansament i pessimisme per la incertesa del curs de la pandèmia i, sobretot, pels desconcertants cops de volant de les nostres administracions públiques, que omplen de dubtes els cívics i els complidors i acaben donant la raó als negacionistes. Bravo.

Avui és Nit de Nadal. Arriba, per segon any, amb reserves, restriccions, una estranya sensació d’excepcionalitat i, sobretot, l’esperança que l’any que ve, definitivament, tot torni a la normalitat. No sé si a la nova o a la vella, tant em fa.

Bon Nadal a tothom!

[Imatge: pessebre instal·lat al parc de San Telmo de Las Palmas de Gran Canaria; grancanaria.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!