Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Ahir TV3 va emetre la pel·lícula de Huerga Salvador. Tot i el meu interès en veure-la, no ho vaig arribar a fer als cinemes en el seu moment, però aquesta vegada no se’m va escapar. La pel·lícula, des del punt de vista formal, em va agradar molt: bona realització, ritme adequat, excel·lent ambientació (cotxes, vestuari, atrezzo) i bons actors donant vida a uns fets dramàtics en uns anys convulsos.
Altra qüestió és el tractament de la figura de Puig Antich, de la seva militància i del seu ideari. Sabia que la pel·lícula (i el llibre d’Escribano en què es basa) no havia agradat als qui avui es reclamen hereus del MIL, el grup armat on militava el protagonista. Per documentar-me una mica, he localitzat a la xarxa una mena de manifest, signat per MIL Societat Anònima (sic), on es posicionen en contra del treball de Huerga.
El titulen “Una mortalla de luxe per un producte de misèria”, i en denuncien la manipulació dels fets, la seva concepció com a producte consumista i morbós i l’ocultació intencionada de la “història de subversió revolucionària contra el capitalisme”. Una frase del manifest em crida més l’atenció: “el missatge que es desprèn de la pel·lícula té una clara intencionalitat política en el moment actual: impedir la radicalització dels moviments alternatius”. Una mica abans ja diuen que Puig Antich és “mitificat com un lluitador per les llibertats democràtiques”.
Doncs si aquesta és la intencionalitat de la pel·lícula, ja em sembla bé: prefereixo la visió de Puig Antich com un símbol de la lluita anti-franquista i víctima de la repressió fins a les últimes conseqüències, que no la del noi embolicat en un petit grup radical, deslligat de tota l’oposició política i sindical del moment i que es dedicava a atracar bancs en un Simca.
Només com a al·legat contra la pena de mort, el film ja compleix plenament el seu paper: les irregularitats en la investigació dels fets i en el procés, la macabra restauració del garrot, la fredor del botxí fent la seva feina… no poden deixar ningú indiferent. Aquest és el missatge que m’interessa.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apart de que a Manel Huerga precisament, “d’oportunista” no se’l pot tractar. Precisament el que fa ell, és per un públic minoritari i mai millor dit, poc comercial. Ara mateix estar treballant en un nou projecta, “Las madres de Elna”, que em semble un projecte espaterrant. Passa si vols per el seu bloc… De consumista Huerga, res de res!
M’ha agradat llegir la teva opinió… no m’agraden les opinions gratuites i, crec que la teva no n’és.
Acostumo a llegir el teu bloc i generalment m’agraden les teves reflexions. Potser per aixo encara em fa encara més goig estar amb desacord amb tu. No em refereixo als teus comentaris referent a la pel·lícula sinó el que penses sobre el manifest que has llegit d’uns suposats MIL recomposats. Jo entenc l’esperit de la seva crítica, crec que t’ajudaria a entendre més el seu plantejament dues lectures “El MIL y Puig i Antich” d’Antonoi Téllez (Ed. Virus) i una recomanació literària “Cel a l’infern” de David Castillo, una novel·la ambientada en aquests grups anarquistes.
Permet-me que t’ho plantegi com un joc. M’agradaria que si segueixes els consells de lectura després intentessis escriure el post de nou, a veure com et surt.
Et continuo llegint. Salut