Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
A la plaça major de Marràqueix també hi ha aiguadors, uns senyors que serveixen aigua fresca vestits amb unes prendes certament peculiars i que es deixen retratar pels turistes… a canvi d?unes monedes, naturalment.
I és que al Marroc, i de fet a tot arreu, qualsevol cosa costa diners, una propina o un preu concret. Guies, venedors, criatures, tothom va darrera del mateix. La pela és la pela… Oh, perdó, el dirham és el dirham!
A Marràqueix va passar-ne una de divertida. Divertida per nosaltres, no pas per la protagonista i víctima. La guia que portàvem, dona setciències i una mica prepotent, ens va comentar, tota convençuda, que l?hotel on ens allotjàvem era molt segur i que podíem deixar les nostres pertinences amb tota confiança. L?endemà ja li havien robat la bossa de mà… Les seves invectives contra el director i contra la policia marroquina, al tornar de presentar denúncia, eren per filmar-les.
A Marràqueix va passar-ne una de divertida. Divertida per nosaltres, no pas per la protagonista i víctima. La guia que portàvem, dona setciències i una mica prepotent, ens va comentar, tota convençuda, que l?hotel on ens allotjàvem era molt segur i que podíem deixar les nostres pertinences amb tota confiança. L?endemà ja li havien robat la bossa de mà… Les seves invectives contra el director i contra la policia marroquina, al tornar de presentar denúncia, eren per filmar-les.
La mateixa guia va deixar anar, parlant d’un viatge a Grècia, una frase lapidària:
– Atenas no tiene nada interesante, excepto el Partenón…
Deixant de banda que l’afirmació és més que discutible, no sembla adient que tota una guia faci propaganda d’un destí turístic amb aquestes paraules.
Però ja hem dit que era una senyora molt cregudeta…
(continuarà)
[Imatge: la mesquita Kutubia, a Marràqueix; www.excursiones-marrakech.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!