Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Un dels aspectes que més sobten al visitant europeu d?aquest país és la ?aparent- brutícia o manca de condicions higièniques. Dic aparent perquè sostinc que es tracta més aviat d?un cert prejudici influït per mentalitats poc coneixedores d?altres cultures quan no descaradament xenòfobes. D?altra banda, la nostra societat és també moltes vegades, reconeguem-ho, excessivament higienista i assèptica.
No obstant això, el viatger es pot trobar amb situacions realment sorprenents en aquest sentit. Ja he mencionat anteriorment el restaurant amb mosques o els brossaires de Fes. Afegeixo ara una altra imatge que vaig poder contemplar personalment en un mercat, no recordo la ciutat.
Era un venedor de pollastres vius, ja ancià, ajupit a terra, amb la seva mercaderia al davant. En un moment determinat, vaig veure com una de les gallines va orinar, deixant un bon bassal a sota d?ella. L?home, sense immutar-se, la va alçar pel coll, mentre amb l?altra mà retirava els pixats de la bèstia. Després va tornar a posar-la al mateix lloc.
Ho vaig trobar molt fort.
La següent parada va ser Marràqueix. És la ciutat de les motos i els ciclomotors: n?hi ha molts, centenars, milers. Té també una torre similar a la Giralda de Sevilla i una plaça molt famosa: la Jemaa el Fna. Al capvespre, aquest espai pren un aire màgic. Els seus habitants esdevenen els protagonistes d?un ambient molt especial: titiriters, músics, tiradores de cartes (com les de les Rambles de Barcelona, però més misterioses) i encantandors de serps.
(continuarà)
[Imatge: la plaça Jemaa el Fna; www.voyagesphotosmanu.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!