Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
A l?hora de vendre, tothom domina els idiomes. Això ens tocava la fibra sensible, és clar, i abans que ho poguéssim evitar, ja estàvem en el seu terreny. Després venia el regateig en sí, cosa que a mí, personalment, em posa molt nerviós. Deixava per tant aquesta tècnica al meu company, més avesat que jo a la loquacitat i a la negociació.
Una regla d’or del regateig és que si marxes d’una botiga sense comprar res, ho has de fer amb molt de tacte, ja que el comerciant pot sentir-se ofès. Recordo un dia determinat en què vam entrar en una tenda i van intentar vendre’ns un portamonedes de pell de camell. El meu amic, després de seguir tota la litúrgia negociadora entre venedor i comprador, i no estant interessat en l’article, no se li va ocórrer altra cosa que dir-li:
– Això no és de pell de camell
– Ah, no? Per què? – va inquirir el venedor
– Perquè al Marroc no hi ha camells
Al sentir aquesta resposta, ens va fer fora airadament de la botiga.
I és veritat, al Marroc no hi ha camells…
Una regla d’or del regateig és que si marxes d’una botiga sense comprar res, ho has de fer amb molt de tacte, ja que el comerciant pot sentir-se ofès. Recordo un dia determinat en què vam entrar en una tenda i van intentar vendre’ns un portamonedes de pell de camell. El meu amic, després de seguir tota la litúrgia negociadora entre venedor i comprador, i no estant interessat en l’article, no se li va ocórrer altra cosa que dir-li:
– Això no és de pell de camell
– Ah, no? Per què? – va inquirir el venedor
– Perquè al Marroc no hi ha camells
Al sentir aquesta resposta, ens va fer fora airadament de la botiga.
I és veritat, al Marroc no hi ha camells…
A Fes, dues notes més a recordar. La primera, la intensa olor de la zona on treballen els curtidors i els tintorers, que obliga els visitants a portar menta a la mà i ensumar-la de tant en tant.
El segon record també té a veure amb sensacions olfactives i visuals. El sistema de recollida de les escombraries, a la medina, era i és un ruc amb dues alforges on s?hi va acumulant la brossa de qualsevol manera. Va ser la darrera i significativa imatge que vaig guardar de Fes, la medieval, la bulliciosa, la fascinant…
(continuarà)
[Imatge: la medina de Fes; serturista.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!