Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Era un viatge organitzat. Es tractava de fer un recorregut de deu dies pel Marroc, visitant els seus llocs més interessants, o sigui, els més turístics. Era allò que en diuen un ?paquet?: tot estava inclòs, tot estava programat, tot estava previst. Ens deien quan ens havíem de llevar, quan havíem de menjar, quan havíem de dormir, quan havíem de…, bé, ens ho deien quasi tot. No espereu, per tant, ni un relat d?aventures, ni nits a la selva, ni picades d?insectes extranys, ni segrestos d?avions, ni res d?això. Però un circuit pel Marroc sempre ofereix moments emocionants, curiosos o inoblidables. Anècdotes o vivències, en definitiva. Aquests són els meus records.
Comencem pel personal amb qui vam haver de conviure el meu company i jo durant setmana i mitja. Hi havia una asturiana que viatjava sola i s?asseia al seient de l?autocar arraulida, callada i modoseta. A mig viatge, per sorpresa de tots, va confessar que al pati de casa seva cuidava una plantació de marihuana. Hi havia també dues germanes madrilenyes que van esperar molt pocs dies a fer comentaris despectius sobre la meva llengua i la meva procedència geogràfica. Molt ?simpàtiques?, elles. Recordo també dues madrilenyes més, bones persones aquestes, amb qui vam fer bona amistat, com la vam fer amb un matrimoni de Bilbao. Després hi havia la guia, però d?aquesta, en parlaré més endavant. I així fins a formar el típic grup de viatge organitzat amb qui has de conviure deu llargs -o curts- dies. Un grup tipus Oh, Europa!, com si diguéssim. Però en realitat, Oh, Marroc!
[Imatge: www.nationmaster.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!